Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)

Situació

El temple, anomenat també Sant Domènec i encara Santa Maria de Ferrans, pertany al municipi de Balsareny; s’aixeca al costat del mas Sobirana, situat en un lloc enlairat que corona la vall de Ferrans, estesa a la banda nord-occidental del terme. Long. 1°50’64” — Lat. 41°52’40”.

Per visitar aquesta església cal anar a Balsareny, on cal emprendre, a mà esquerra, la carretera que mena a Súria. Poc abans del quilòmetre 46, a mà dreta, hi ha un camí carreter que condueix al mas Subirana, a frec del qual hi ha la capella, la qual és visible des de la carretera estant. Cal demanar la clau als propietaris del mas Sobirana. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc conegut com la vall de Ferrans. Durant una època tingué la categoria de parròquia, que perdé posteriorment per restar capella rural.

El lloc és documentat des del 967 com la vall que diuen Ferrandos, i l’església no apareix fins abans del 1154, en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia, però sense donar la seva advocació. Per conèixer l’advocació antiga, ja que la de Sant Ramon ha d’ésser moderna, cal arribar al segle XIV, quan el 1311 apareix l’església de Sen Digmenge de Ferrans del terme del castell de Balsareny, i el 1398 consta la mateixa dedicació llatinitzada de Sancti Dominici de Ferrans; però això no soluciona pas el problema de l’advocació primitiva ja que Sant Domènec de Guzman fou canonitzat el 1221. Aleshores podria ser certa la tradició segons la qual aquesta capella havia estat dedicada a Santa Maria, però no hi ha cap prova fefaent. No se sap, en definitiva, quan canvià la titularitat d’aquesta església.

Al final del segle XIV perdé la categoria de parròquia i passà a sufragània o capella de la parròquia de Balsareny. El 1849 l’església amb el mas de Subirana passà a propietat de la comunitat de canonges de Santa Maria de Manresa.

Recentment, el 7 d’octubre de 1979, després d’una acurada restauració, promoguda pels canonges de Manresa, fou beneïda i restablerta al culte. Igual com totes les que es troben dintre el terme municipal de Balsareny, aquesta església, l’any 1957, fou desmembrada del bisbat de Vic, lloc al qual havia pertangut des de sempre, per passar al de Solsona. (ABC-FJM-AMB)

Església

Planta de l’edifici a escala 1:200, amb dues naus de llargària molt desigual, a una de les quals, la de migjorn, fou afegit en època gòtica un cos d’edifici rematat per una robusta torre.

A. Mazcuñan-F. Junyent

Es tracta d’un edifici resolt amb una planta de dues naus, de les quals la que és situada a tramuntana, ateses les proporcions de la nau aixecada a migjorn, presenta unes mides molt reduïdes, de tal manera que, al primer cop d’ull, dona la impressió que aquest temple havia estat erigit a partir d’una planta de creu llatina i més tard li fou mutilat un braç del transsepte. No obstant això, malgrat les aparences, no succeí pas així, ja que mai no hi hagué aquest hipotètic braç de migjorn i, segons que sembla, tampoc mai no es pensà en construir-lo.

De les dues naus una és de traçat longitudinal, llarga i estreta, amb el mur de ponent ostensiblement guerxat vers tramuntana, mentre que l’altra, que és molt curta, té una planta que s’aproxima a un quadrat, amb el mur de tramuntana decantat cap a migdia.

Ambdues naus, però, són rematades, vers llevant, per sengles absis, les mides dels quals són proporcionals a les de les naus que encapçalen. El que remata la nau de migjorn o principal té planta semicircular, és cobert amb un quart d’esfera i s’aixopluga amb una teulada de teules àrabs. L’absis eixit de la nau de tramuntana o secundària té el costat que dona a migjorn escapçat, en part, per l’altra nau, per la qual cosa a l’exterior el semicercle és incomplet. A l’interior tampoc no descriu un semicercle regular, ja que alguns punts de la semicircumferència són asimètrics en relació amb el centre. Aquest absis, com l’altre, és també cobert amb un quart d’esfera, però la coberta exterior és de lloses. Les finestres que s’obren al centre de cada hemicicle són molt semblants. Ambdues tenen doble esqueixada i són obertes per arcs de mig punt monolítics, dels quals el que remata la finestra de l’absis principal ha estat refet.

Vista de l’interior de la capella amb la capçalera al fons. A mà esquerra hi és visible l’arc que comunica la nau principal, de migjorn, amb la secundària, més petita, a tramuntana. Totes dues naus són cobertes amb volta de canó de perfil apuntat.

A. Mazcuñan-F. Junyent

El mur tester de la nau de migjorn s’aixeca per sobre del nivell de la teulada i al seu cimal es dreça una creu de pedra refeta en la restauració. Els murs que tanquen la nau secundària, tret del de tramuntana, també excedeixen exteriorment el nivell de la teulada de la nau principal. Al mur de ponent de la nau secundària hi ha una finestra cruciforme, que constitueix l’únic element decoratiu que hom pot observar als murs del temple.

La porta s’obre al mur de migjorn mitjançant un arc de mig punt, ressaltat per dues arcades en gradació, de les quals l’exterior és emmarcada per un guardapols, amb decoració en relleu, que forma les impostes.

Totes dues naus, bé que aquest tret és més accentuat a la nau secundària, són cobertes amb volta de canó de perfil apuntat. L’absis de la nau principal s’obre a aquesta mitjançant dos arcs apuntats en gradació. Ambdós es guerxen a la base a causa, probablement, d’algun desplaçament posterior que els decantà vers l’interior. La nau principal es comunica amb la secundària a través d’un arc apuntat.

Aquesta nau principal fou ampliada en època gòtica amb l’adossament, a la banda de ponent, d’un cos d’edifici, la base del qual conserva les mateixes proporcions de la nau i que s’enlaira posteriorment mitjançant una torre quadrada recolzada per arcs de mig punt. La coberta, originalment de lloses, fou recrescuda i realitzada amb teules.

L’aparell ha estat fet amb petits carreus de mides desiguals, però disposats ordenadament en filades i a trencajunt, amb una filada de carreuons quadrats, situada just sota el ràfec original.

Fins l’any 1979 aquesta església era una dependència més del mas Subirana i el presbiteri de la nau principal era ocupat per un cup de vi que tancava l’absis. Aquest any hom procedí a la rehabilitació de l’edifici, tot eliminant-ne els afegitons; refeu les cobertes i els paraments de la façana, les finestres i foren netejats els paraments interiors i construït un nou paviment. (FJM-AMB-JAA)

La planta d’aquesta església composta de dues naus és quelcom excepcional tant a Catalunya com a fora. Ja Puig i Cadafalch havia recordat els pocs exemples que es coneixen d’esglésies amb dues naus a França i a Catalunya. A casa nostra citava la de Taxó d’Avall i la desapareguda de Peralada. Va afegir a aquesta sèrie el tipus anàleg, però contrari, d’esglésies amb una nau i dos absis juxtaposats. El cas de Sant Ramon de Sobirana és molt diferent dels citats per Puig i Cadafalch. Les dues naus són en efecte completament independents i sols una arcada permet de passar de l’una a l’altra. La raó d’aquesta estructura no la coneixem. Sembla però, com si durant la construcció d’una església amb nau única i absis semicircular, s’hagués afegit una segona nau més petita, amb la intenció, potser, d’afegir-n’hi una altra al costat septentrional. Si la construcció és unitària, potser la finalitat litúrgica de cadascuna de les naus era diferent. (XBA)

Portada

Porta d’entrada a l’església, oberta al mur de migjorn, amb arcs en degradació, fets amb dovelles (a baix a la dreta), un guardapols i impostes. Una de les dovelles de la part superior de la porta (a baix a la dreta), decorada amb una representació d’una figura antropomorfa esculpida. Una de les impostes (a baix a la l’esquerra), molt malmesa, és decorada amb la figura d’un ocell i un tema floral inscrit en un quadrat i que es repeteix tot al llarg de la cara.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Un dels elements més interessants del temple és constituït pel portal d’entrada obert al mur de migjorn. Aquest portal és format per tres arcs de mig punt en degradació fets amb dovelles de mi- des regulars.

Els dos primers arcs es recolzen sobre una imposta d’on arrenca també una arquivolta que ressegueix l’arc més extern i, a manera de guardapols, emmarca la portalada. L’arc intern, per la seva part, descansa sobre dos blocs de pedra allargassats que formen els muntants, sense imposta. L’arc central, a diferència dels restants, és format amb dovelles que tenen llur aresta exterior arrodonida. La imposta que ressegueix una part de la portalada és molt erosionada, però hom encara hi pot observar alguns elements esculpits a la banda dreta on reposa l’arcada central; així hi és visible la figura esbossada d’un ocell, seguida per una sèrie de motius florals, pètals, emmarcats dintre un quadrat, amb disposició radial, els quals, neixen d’un botó central, d’acord amb un esquema primitiu de tradició visigòtica.

Al cantó oposat, la imposta d’on arrenca també l’arc central és estriada, la qual cosa fa pensar que, malgrat la forta erosió que ha sofert la pedra, aquests eren els únics elements decoratius que l’embellien.

L’arquivolta o guardapols que corona la portalada és formada per petites dovelles que són ornades amb botons, alguns dels quals han estat esborrats pel pas dels anys i d’altres només s’endevinen. En una de les dovelles situades a la part superior hi ha, molt malmesa, una figura antropomorfa esculpida, disposada en sentit horitzontal, les característiques de la qual són molt arcaiques; sembla que corresponen a un home amb els braços a la cintura en forma de gerra. (FJM-AMB)

La decoració del portal meridional és també interessant per la seva senzillesa tant arquitectònica com escultòrica. La degradació dels arcs i els ressalts dels muntants reben un marc simbòlic amb l’arcada exterior que reposa sobre dues impostes laterals. Els únics elements esculpits són senzills i geomètrics a les impostes mentre una dovella única és esculpida amb un element figurat. Això representa un terme mitjà entre els portals amb dovelles llises i els que són coberts amb una decoració completa.

Si l’església no apareix documentada fins abans del 1154, l’edifici romànic que veiem i la portada descrita poden correspondre molt bé, per llurs característiques, amb aquesta data. (XBA)

Bibliografia

• Xavier Sitjes i Molins: Esglésies romàniques singulars al Bages, a “Ausa”, vol. VII, Vic 1972-1974, pàgs. 142-149.