Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
Enric Jardí i Casany
Historiografia
Literatura
Dret
Art
Assagista, historiador, advocat i crític d'art.
Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Nonell i altres…
, ,
Desideri Erasme
Erasme, retrat que realitzà el pintor Hans Holbein, el Jove, de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Filosofia
Humanista, conegut també com a Erasme de Rotterdam.
Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…
René du Perron Descartes
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic francès.
Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…
Creure a la Mediterrània
“Multipliqueu-vos i domineu la Terra” una sentència bíblica amb caràcter d’instrucció concreta Una instrucció que ha estat seguida a bastament De fet, moltes de les pautes bàsiques del comportament humà quant a les relacions amb l’entorn natural es troben prefigurades, si no clarament explicitades, en el codi moral associat a les creences religioses És el cas d’aquesta comminació de Jahvè als israelites, tan poc adequada al tombant del segle XXI, marcat pel “boom” demogràfic mundial i per l’excessiva pressió humana sobre el planeta Ben mirat, molts dels problemes ambientals amb què s’enfronta…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…
dret castellà
Dret
Dret propi dels territoris de l’antiga corona de Castella.
Tenint en compte la perllongada etapa de formació i d’expansió del conjunt castellanolleonès i les diferents condicions en les quals s’hi incorporen els territoris i la població de les successives zones adquirides, hom s’explica la varietat d’influències i de corrents que anaren afaiçonant-ne el sistema jurídic De bell antuvi cal registrar el llegat visigòtic, representat per la vigència de l’antic Liber iudiciorum , als primers segles de la Reconquesta, en la zona més occidental Galícia, Portugal, Astúries i, sobretot, la regió lleonesa, on residia la cort, que es considerava com la…
amazic | amaziga
Els amazics del Marroc viuen a la zona de les muntanyes i constitueixen el 30% de la població
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu pertanyent a un conjunt de poblacions camites de l’Àfrica septentrional distribuïdes discontínuament des de l’oasi de Sīwa, a Egipte, fins a l’Atlàntic, i des de la costa mediterrània fins a Hombori, al sud del Níger.
La denominació tradicional "berber", adaptació àrab del grec βάρβαρος, que durant l’antiguitat designava despectivament tots aquells pobles no integrats a la civilització grecorromana, es generalitzà fins a temps recents Des de finals del segle XX el terme "berber" tendeix a ser substituït per amazigh adaptat al català com a "amazic" o "tamazic" tant per a referir-se al poble com al conjunt de llengües amazic Aquest terme autòcton autoreferencial és traduïble per "home lliure" o "noble" Els amazics que sumaven entre quinze i vint milions a la primera dècada del segle XXI, de tipologia…
Les grans religions
Aquest mapa mostra les àrees d’influència de les religions amb més difusió mundial Presenta també, en un cert sentit, un recorregut històric i cultural, perquè s’hi reflecteix de quina manera els diferents estats del món han quedat emparentats mitjançant la religió Les cinc grans religions que es poden veure en el mapa tenen el seu origen fora de l’àrea que actualment anomenem món occidental Més encara, totes cinc tenen els seus orígens en el continent asiàtic Les tres religions abrahàmiques judaisme, cristianisme i islam van originar-se en la regió que anomenem Pròxim Orient l’hinduisme i el…
retòrica
Retòrica
Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.
Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és a dir, la…
Victor Ferro i Pomà
Historiografia catalana
Historiador i traductor.
Vida i obra Expatriat amb la seva família arran de la guerra civil 1939, fins el 1941 visqué al Paraguai i posteriorment es traslladà a l’Uruguai i visqué 25 anys a Montevideo Es doctorà en dret i ciències socials a la Universitat de Montevideo 1967 El 1966, en tornar a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials i collaborà en la redacció de la GEC Més tard, entrà a l’Organització de les Nacions Unides com a traductor, primer a Nova York 1975-77, i després a Viena 1977-90 D’aquesta collaboració amb diverses institucions internacionals, destaca la seva tasca en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina