Resultats de la cerca
Es mostren 956 resultats
Jean Auguste Brutails
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Arxiver 1889 de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans Ensenyà paleografia i arqueologia a la facultat de lletres de Bordeus Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans Són remarcables l' Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon au Moyen Âge 1891, L’art religieux du Roussillon , traduït al català per Jaume Massó i Torrents Barcelona, 1901, L’archéologie du moyen âge et ses méthodes, études critiques 1900, La coutume d’Andorre 1904,…
Pier Martire Vermigli
Història
Reformador italià.
Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem…
Vincas Mykolaitis-Putinas
Literatura
Escriptor lituà.
De família camperola, el 1909 ingressà al seminari catòlic de Seinai, i el 1932 abandonà la carrera eclesiàstica Amplià estudis a Peterburg, Friburg i Munic, i en 1923-54 ensenyà a les universitats de Vílnius i Kaunas Els primers poemes, recollits a Raudoni žiedai ‘Flors roges’, 1913, palesen l’empremta del Romanticisme i la cultura popular A partir del 1918, i coincidint amb la independència de Lituània, compongué poemes patriòtics i místics com Vergas ‘L’esclau’, 1924 En prosa adoptà tècniques realistes i escriví la novella psicològica Altoriu šešėly ‘A l’ombra de l’altar’,…
Edgar Wind
Art
Historiador alemany de l’art.
Estudià a les universitats de Berlín, Friburg de Brisgòvia, Viena i Hamburg Ensenyà a diverses universitats d’Alemanya, Anglaterra i els EUA D’una sòlida formació filosòfica, pròxima als pressupòsits de l’escola de Viena, però molt estretament vinculat a la metodologia iconològica del Warburg Institute, elaborà la lectura de les imatges i l’anàlisi dels temes fins a arribar a una interpretació cultural de les formes artístiques En són una mostra Humanitätsidee und Heroisiertes Porträt in der Englischen Kultur des 18 Jahrhunderts ‘Idea de la humanitat i retrat heroïcitzat en la…
Henri-Irénée Marrou
Cristianisme
Historiografia
Historiador de l’antiguitat cristiana i llatinista.
Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la…
María Rosa Lida de Malkiel
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i hispanista argentina.
Fou deixebla d’Amado Alonso i s’especialitzà en literatura espanyola medieval i renaixentista Exiliada de l’Argentina, en temps del peronisme, emigrà als Estats Units, on es casà amb el lingüista Yakov Malkiel i ensenyà a diverses universitats Destaquen les seves obres Juan de Mena, poeta del prerrenacimiento español 1950, La idea de la fama en la Antigüedad y en la Edad Media Castellana 1952, La visión del trasmundo en las literaturas hispànicas 1956, Two Spanish Masterpieces the “Book of Good Love” and “The Celestina” 1961, La originalidad artística de “La Celestina” 1962,…
Miquel Rovira i Serrabassa
Música
Cristianisme
Eclesiàstic i músic, deixeble de Lluís Romeu.
Estudià al seminari de Vic i molt jove encara fundà, el 1902, l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 prengué el nom d’Orfeó Vigatà i que ell dirigí fins a la seva mort Ordenat de sacerdot 1907, fou tot seguit nomenat sotsxantre de la catedral Tota la seva vida l’esmerçà en l’ensenyament del cant a Vic, fundà l’Escola Popular de cant i gimnàstica rítmica 1910 i la Revista de l’Orfeó Vigatà 1920 Des del 1924 ensenyà cant gregorià al Seminari Tingué amistat i relació amb tots els principals musicòlegs del país i el 1953 el papa el nomenà prelat domèstic amb motiu de les noces d’…
Jànio Martí
Música
Nom amb el qual fou conegut el pianista i director d’orquestra Joan Antoni Martí i Soler.
S'inicià al piano com a autodidacte, i posteriorment cursà estudis musicals al Conservatori del Liceu Professional des del 1957, aquest any creà la primera orquestra, Harlem Grup, que dirigí, i posteriorment, Janio Martí y su conjunto, una orquestra de ball al front de la qual recorregué tot l’Estat espanyol Amb la Janio Martí Orquestra, fundada als anys vuitanta, obtingué reconeixement arreu d’Europa Adaptà amb una gran professionalitat el repertori de cada època als requeriments d’actes festius i de lleure L’any 2005 es retirà i l’Ajuntament de Sitges, on residia, li dedicà un homenatge…
Acadèmia
Escola filosòfica de Plató, situada en uns jardins a sis estadis al NW d’Atenes, consagrats a l’heroi Academ.
Plató hi ensenyà des del 387 aC Era una comunitat destinada al culte de les muses i a l’estudi de la matemàtica, la música, l’astronomia i la divisió i la classificació, que Plató considerava com una propedèutica a la dialèctica Irradiava també una influència política Tingué tres períodes l' Acadèmia antiga , els principals representants de la qual són Espeusip, Xenòcrates, Heràclides del Pont i Crates l' Acadèmia mitjana , iniciada per Arcesilau, i l' Acadèmia nova , iniciada per Carnèades, les dues darreres de predomini escèptic A partir de Filó de Larissa i Antíoc d’Ascaló,…
Moritz Schlick
Filosofia
Filòsof alemany.
Rebé una excellent formació en ciències físiques de MPlank i la influència també de l’epistemòleg físic EMach Figura destacada del neopositivisme , des del 1922 ensenyà filosofia de les ciències inductives a Viena, on aplegà filòsofs, matemàtics i d’altres científics i impulsà definitivament l’anomenat cercle de Viena Defensà la verificabilitat com a únic criteri de la significació de les proposicions científiques Radicalment crític, consegüentment, envers la metafísica, no refusà, però, l’ètica, pel fet que la utilitat vital és verificable Obres Raum und Zeit in der…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina