Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
Carles Duarte i Montserrat

Carles Duarte i Montserrat
© CONCA
Literatura
Educació i entitats culturals i cíviques
Poeta, lingüista i polític.
Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…
,
Canadà 2017
Estat
L’any no va començar de manera tranquilla al Canadà i, particularment, a la ciutat de Quebec, quan el 29 de gener, es va produir una matança al Centre Cultural Islàmic, a la mesquita del barri de Sainte-Foy Sis persones van ser assassinades a trets i 19 més en van resultar ferides L’autor va ser un individu que va actuar en solitari, Alexandre Bissonnette, de 27 anys, i del qual es coneixia la seva simpatia per polítics com Marine Le Pen i Donald Trump i els seus plantejaments d’extrema dreta, favorables al nacionalisme blanc, i contraris a l’islam, als refugiats i, també, contra el feminisme…
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Músic, poeta i polític.
Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra Milità de molt jove al partit republicà d’Abdó Terrades i collaborà en els intents icarians dirigits pel seu amic Narcís Monturiol El 1843 prengué part en la revolta centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies,…
art paleocristià
Art
Art propi dels primers segles del cristianisme.
Participa en l’art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa basílica o tombes i la ideologia iconografia fins a constituir un món ben definit Es manifesta en diversos camps en la pintura i l’escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l’arquitectura, que sorgeix després de l’edicte de Milà 313, i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d’edificis cultuals Hom considera acabat el període paleocristià amb les invasions germàniques A la part oriental de l’imperi Romà, aquest art enllaça amb l’art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne…
modernitat
Filosofia
Conjunt d’idees i actituds oposades a les de l’antiguitat, l’edat mitjana o el període clàssic.
Si bé pot ésser fàcil constatar que hi ha un conjunt d’“idees modernes”, és molt més difícil fixar-ne els límits de l’aparició Les referències historiogràfiques caiguda de Bizanci i Revolució Francesa semblen massa convencionals hom pot trobar molts dels trets que caracteritzen el pensament modern en autors molt anteriors a aquesta data així, hom ha considerat l’any 1000 com el començament de la modernitat Aquesta tendència es contraposa a la dels que prenen la Illustració i la Revolució Francesa com a projecte pròpiament modern, amb la qual cosa els autors del segle XVII serien només…
Els riscos socials
El risc, la possibilitat que s’esdevingui algun fet que posi en perill vides humanes i béns, és una de les variables més importants de la societat contemporània, que ha generat els grans negocis financers de les assegurances, i cada Estat i cada grup social s’hi enfronta de manera ben diversa Aquests sis mapes representen una primera aproximació a la importància d’alguns riscos deguts a l’activitat econòmica i social En els quatre primers mapes s’han localitzat els llocs en què s’han produït els accidents més greus, pel nombre de morts, deguts al factor humà Així, doncs, s’han cartografiat…
campana
Música
Instrument de percussió format per una cavitat en forma de vas invertit, d’amplària creixent devers la boca o obertura, el qual es percut amb un batall —interior o exterior— o amb un batedor independent.
Les vibracions sonores es produeixen, principalment, a les vores o boca de la campana Antigament també era anomenada nola, cloca o seny En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Generalment és de bronze, però també pot ser de ferro o d’altres metalls, per exemple d’argent, o d’altres materials com ara fusta o terra cuita La qualitat i el gruix del metall o material del qual està feta, així com la seva forma i mides, són determinants en la seva afinació i en la producció dels sons harmònics Bàsicament, la campana es pot fer sonar de dues maneres balancejant-la de…
Jocs Mundials de Patinatge
Esport general
Competició de caràcter mundial que agrupa en un sol esdeveniment la disputa de campionats de tots els esports de roda petita reconeguts per la federació internacional World Skate, en categoria absoluta, tant masculina com femenina, i que se celebra biennalment des del 2017.
Es disputen en una seu designada, amb altres localitats properes que també acullen algunes de les competicions, al llarg de setze dies consecutius Les modalitats que es disputen són l’alpí en línia, el descens, l’estil lliure d’escúter, l’estil lliure en línia d’eslàlom, l’estil lliure en línia de carrer, l’hoquei sobre patins, l’hoquei sobre patins en línia, el partit de patinatge, el patinatge artístic de rodes, el patinatge de monopatí i el patinatge en línia de velocitat Els Jocs es començaren a gestar l’any 2014 La ciutat xinesa de Nanquín acollí la primera edició 2017 i…
curatela
Dret civil
Mena de tutela que s’ocupa especialment de la representació i l’administració dels interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts o la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur, així com també la dels béns d’una herència jacent.
curador de fideïcomís
Dret
Persona o persones designades pel causant i subsidiàriament pel jutge, la funció de la qual és la de representar i defensar els interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts, o dels fideïcomissaris la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur.
Aquesta figura fou creada per la compilació del dret civil català del 1960 amb la finalitat, sobretot, de donar agilitat als actes de disposició de béns fideïcomesos, que abans era dificultada quan eren cridats al fideïcomís persones no nascudes ni concebudes o indeterminades en el moment d’ésser atorgat l’acte dispositiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina