Resultats de la cerca
Es mostren 1935 resultats
estimulació elèctrica transcutània dels nervis
Biologia
Tècnica d’electroteràpia amb finalitats analgèsiques.
Consisteix en l’estimulació de fibres nervioses de la pell amb corrents elèctrics de freqüència baixa amb la finalitat de modular la transmissió de la sensació de dolor a l’encèfal que té lloc a través de la medulla espinal Sol emprar-se com a mètode coadjuvant en diferents tractaments contra el dolor, principalment en malalts de càncer i en tècniques de part natural La seva eficàcia és controvertida en alguns sectors mèdics, però té l’avantatge de no presentar efectes secundaris
ase
Carcinologia
Nom d’alguns crustacis de l’ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus
i Limnoria
.
Les espècies d' Asellus, de petites dimensions, tenen el cos deprimit i estret, proveït d’antenes i potes llargues són d’aigua dolça i es troben amb freqüència en els rius i els rierols, i algunes espècies fins habiten les aigües subterrànies Les espècies de Limnoria, també petites, són marines, fan forats i galeries a les embarcacions i les construccions de fusta dels molls, on causen danys considerables són freqüents a l’Atlàntic i a les mars que banyen les costes europees
Edward Lee Thorndike
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Deixeble de WJames a Harvard, és conegut pels seus estudis de psicologia animal en el laboratori, per la creació de les “caixes de problemes” i dels “laberints” i per diverses teories sobre l’aprenentatge cal esmentar-ne les lleis de l’efecte qualsevol acte que produeix satisfacció s’associa amb aquesta i de l’exercici les connexions entre estímul i resposta es debiliten amb la freqüència i la repetició Obres The Fundamentals of Learning 1932 i An Experimental Study of Rewards 1933
corda simpàtica
Música
En els cordòfons que en tenen, cadascuna de les cordes que, sense ser tocades, sonen en ser excitades per la vibració d’altres que sí que ho són (fregades, polsades, percudides, etc.).
Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar
amplificador
Música
Aparell electrònic destinat a amplificar la potència sonora d’un senyal elèctric.
El seu ús és imprescindible en els reproductors de sons enregistrats o de radiodifusió i en els instruments electromecànics i electrònics, ja que la potència elèctrica que aquests aparells subministren directament no permetria obtenir dels altaveus un nivell sonor suficient Les característiques que permeten mesurar la qualitat d’un amplificador són principalment la relació senyal-soroll, el guany, les impedàncies d’entrada i de sortida, la sensibilitat d’entrada, la resposta en freqüència, la distorsió harmònica i la distorsió d’intermodulació
Robert James Graves
Medicina
Metge irlandès.
Graduat en medicina en el Trinity College de Dublín a l’edat de 22 anys, el 1824 cofundà el Park Street School of Medicine, on desenvolupà una forma sistemàtica d’ensenyar al costat del llit del malalt Fou fundador i editor del Dublin Journal of Medical Science Introduí la pràctica de mesurar la freqüència del pols amb rellotge, i fou un dels primers a descriure completament el goll exoftàlmic, malaltia que s’anomena de Graves o també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Basedow
Theodor W. Hänsch

Theodor W. Hänsch
© University of Munich
Física
Físic alemany.
El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència
radioafeccionat | radioafeccionada
Electrònica i informàtica
Persona que, per afecció, amb caràcter exclusivament personal i sense fins lucratius, es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques o hertzianes.
Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, sovint construïts per ells mateixos, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades que envolten la terra i les reflexions amb la lluna dels senyals electromagnètics EME Assoleixen, així, comunicacions amb altres radioafeccionats molt allunyats En l’aspecte pròpiament tècnic, les bandes de freqüència utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions comunicacions bidireccionals, radioescolta, etc i la normativa dels diferents països les més…
nota
Música
Signe gràfic que representa un so musical.
Nota © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Per extensió, s’aplica també al so musical en si La nota com a signe expressa el seu valor rítmic en funció de la seva figura rodona, blanca, negra, etc, i la seva acuïtat en funció de la seva posició en el pentagrama i la clau que el regeix Tant la forma com el nom han anat variant al llarg del temps notació En el tractat Dialogus de musica segle X, atribuït a Odó de Cluny, es troba la primera utilització dels noms de nota alfabètics en el sentit modern També hi apareix, per primer cop, la diferenciació tipogràfica b quadrada i b rodona dels…
sirena

Esquema d’una sirena de Cagniard de la Tour
© fototeca.cat
Física
Tecnologia
Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc, produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.
En girar el disc s’interromp el corrent d’aire i la sirena emet així un so musical de freqüència igual al producte del nombre d’orificis del disc pel de revolucions per segon a què gira En la sirena de Cagniard de la Tour, ideada el 1819, és utilitzat aire comprimit i el seu funcionament és anàleg al d’una turbina Les sirenes són emprades, sobretot, com a senyal o alarma en naus, per a indicar l’hora d’entrada o de sortida de fàbriques, per a fer investigacions acústiques, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina