Resultats de la cerca

Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185 i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana El 1221 fou feta la divisió d’aquests…

Fou deixeble de Louise Mercier a Grenoble i, a partir del 1960, de René Benedetti al Conservatori de París El 1963 perfeccionà els seus coneixements amb Yehudi Menuhin i Henryk Szeryng El 1965 obtingué un premi de virtuosisme del Conservatori Reial de Brusselles i tres anys després rebé el premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Posteriorment fou guardonat en altres concursos a Gènova, Nàpols i Londres Des del 1964 combina l’activitat de concertista amb la de direcció d’orquestra El 1975 dirigí el concert d’Any Nou de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França i l’any…

Començà els seus estudis de violí a cinc anys i fou alumne de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest A catorze anys fou guardonat amb el Premi Internacional de Violí N Paganini de Gènova, al Concurs Long-Thibaud de violí i piano de París i al Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya de Munic Debutà al London Festival Hall el 1961 sota la direcció de Lorin Maazel i s’establí a Londres El 1971 tocà per primera vegada als Estats Units, amb l’Orquestra Simfònica de Chicago, sota la direcció de G Solti És considerat un gran intèrpret de l’…

És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador de l’…

Sota la direcció del delegat de Napoleó, Déjan, fou dotada d’una constitució a la francesa Malgrat l’oposició dels nacionalistes italians, fou annexada a l’imperi francès 1805 El 1815, arran del congrés de Viena, passà a les mans del rei de Sardenya

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit…

Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n Prengué part en la presa de Gibraltar 1704 Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V 1706 Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa El 1717, envaïda Sardenya pels expedicionaris…

L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor,…