Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
biogeografia
Biologia
Part de la geografia que estudia la superfície de la Terra en l’aspecte biològic.
S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals zoogeografia , de les plantes fitogeografia i àdhuc de l’home antropogeografia Al principi la biogeografia es limità a descriure aquesta distribució actualment, però, intenta d’explicar-ne les causes i la seva variació al llarg del temps, mitjançant l’ajut d’altres ciències biològiques i geològiques, com ara l’ecologia, la corologia, la biocenologia, la genètica de poblacions, la paleontologia i la paleoclimatologia Així, hom considera l’àrea actual de distribució d’una espècie o tàxon en funció de les àrees pretèrites, de l’…
John Craig Venter
Biologia
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb alguns…
Ramon Parés i Farràs
Biologia
Microbiòleg.
Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de…
Atàxia de Friedreich
Patologia humana
L’atàxia de Friedreich és una malaltia hereditària, caracteritzada per una degeneració de les vies de conducció nerviosa de la medulla espinal que provoca una manca de coordinació dels moviments, especialment en els membres inferiors, i alteracions de la sensibilitat profunda Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament En primer lloc s’esdevé una degeneració de les fibres nervioses de l’àrea lateral i dorsal de la medulla En fases més avançades són afectades també les arrels posteriors de la medulla i altres àrees del sistema nerviós La…
estadi filotípic
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari en què els organismes del diferents fílums del regne animal presenten la màxima semblança fisiològica i, sobretot, d’expressió genètica.
L’estadi filotípic dels vertebrats fou descrit a la segona meitat del s XIX pels embriòlegs Von Baer i EHaeckel emprant caràcters morfològics L’anàlisi dels gens implicats en el desenvolupament embrionari dels organismes duta a terme durant la dècada del 1990, tant en vertebrats com en invertebrats, permeté fer extensible aquest terme a tota l’escala animal, basant-se en el patró d’expressió d’una família de gens molt concreta, els gens Hox Aquests gens s’expressen en un moment donat de l’embriogènesi, l’estadi filotípic, seguint un ordre anteroposterior molt concret, igual en tots els…
trisòmic | trisòmica
Biologia
Dit del nucli, la cèl·lula o l’organisme que presenta una dotació genètica amb un cromosoma que hi és per triplicat (amb fórmula 2n+1).
Si hi ha dos cromosomes, tres, etc, presents per triplicat, el nucli és doble trisòmic, triple trisòmic , etc
autosegregació
Biologia
Formació de genotips diferents en l’apogàmia a causa de la segregació genètica de la primera meiosi, sia per herència independent, sia per entrecreuament.
És un cas d'apomixi
biotecnologia
Biologia
Conjunt de tècniques que aprofiten transformacions bioquímiques produïdes per l’activitat metabòlica de determinats microorganismes en estat natural o modificats mitjançant l’enginyeria genètica.
S’utilitzen per a millorar el rendiment de certs processos de transformació en què intervenen o per a la creació de substàncies noves mitjançant biosíntesi específica Entre els àmbits principals d’aplicació, cal esmentar l’agroindústria, a la qual ha aportat un conjunt de procediments que han augmentat la qualitat dels aliments i els rendiments de les collites la indústria química obtenció de bioalcohol , biogàs , dissolvents, àcids orgànics, etc la producció i el tractament d’aliments estudis de nous processos de fermentació, obtenció de pinsos, de fonts proteiques noves, etc la salubritat…
retard genètic
Biologia
Desfasament generacional que es podueix en els nivells genètics dels diferents estrats d’una piràmide de selecció a l’hora de difondre la millora genètica.
trasplantació nuclear
Biologia
Tècnica de manipulació genètica experimental que consisteix a introduir un nucli diploide d’una cèl·lula donadora en un ou fecundat de poc i enucleat prèviament.
Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins a l’edat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina