Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Construcció propera a Sant Romà de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de la cara septentrional de l’edifici A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum J Bolòs Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici Mapa 296M781 Situació 31TDG96577 Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció Edifici D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les parets de llevant i de ponent El mur…
Orationale sive collectanum ad usum sedis Vicensis
Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç Museu Episcopal de Vic Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 99 de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona” * A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris petits antichs altro…
Sant Patllari (Porqueres)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, del final del període romànic J Moner L’ermita de Sant Patllari és emplaçada a la part més alta de la muntanya del mateix nom, en un lloc que do mina les valls de l’entorn i el pla de Banyoles, a 648 m d’altitud Mapa L38-12295 Situació 3LTDG763624 Per arribar-hi cal anar de Banyoles en direcció a Olot per Mieres i Santa Pau just a la sortida de Banyoles cal prendre la carretera senyalitzada en direcció a Pujarnol aquesta és asfaltada en la seva major part, però el darrer tram abans de Pujarnol és una pista de terra Abans d’arribar a…
Necròpoli d’Artés
Art romànic
Situació Vista general de les excavacions que hom ha realitzat recentment al poble vell d’Artés, on han aparegut els fonaments d’una església paleocristiana, conjuntament amb diversos tipus de sepultures F Junyent-A Mazcuñan Es troba sota el paviment de l’antiga església parroquial de Santa Maria, ja enderrocada i de la qual solament resta dempeus el campanar i l’absis romànic Necròpoli Els treballs arqueològics que han format part del programa del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i han portat a terme Katia Kliemann i JR Julià, han donat lloc al descobriment d’aquesta…
Camí de Toès a Entrevalls (Toès)
Art romànic
Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí de bast d’origen medieval ECSA - J Bolòs Camí que uneix el poble de Toès i l’antic poblet d’Entrevalls, tot enfilant-se, fent ziga-zagues, pel vessant obac de la muntanya Mapa IGN-2249 Es pot agafar a la part alta del poble de Toès, havent passat la via del tren i més enllà de l’església de Sant Genís, al cap de l’anomenat carrer d’Entrevalls Camí Aquest camí, que permet de comunicar les poblacions de Toès i Entrevalls, és un típic camí de bast creat almenys en època medieval Cal pensar que tant la villa de Toès com el vilar d’Entrevalls ja són…
Sant Salvador de Puig-sec (Lladurs)
Art romànic
Situació És a la part baixa de la banda de llevant del municipi de Lladurs, a la riba dreta del riu Cardener propera a la casa Puig-sec Pertany al terme parroquial de Lladurs Mapa 292M781 Situació 31TCG808556 Interior de l’absis, aparellat a base de carreus ben escairats i polits, de mides força grosses, disposats ordenadament en filades L Prat Exterior del mur de l’absis, ben aparellat amb grossos blocs de pedra Al centre i un xic descentrada s’obre una finestra petita, coberta amb un arc de mig punt tallat en un bloc monolític de pedra L Prat Per anar-hi cal agafar la carretera…
figaflor
Figa primerenca que certes varietats de figuera fan pel juny o pel juliol; són més grosses i més bastes que les ordinàries, que vénen pel setembre.
gloxínia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les gesneriàcies, de fulles oposades, oblongues i llargament peciolades, i de flors grosses, vistoses, de color violaci, purpuri o blanc.
Oriünda del Brasil, és planta decorativa d’interior o d’hivernacle
laserpici
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les umbel·líferes, perennes, robustes, amb fulles molt dividides i amb flors blanques o rosades aplegades en umbel·les grosses.
Consta aproximadament de 20 espècies holàrtiques, algunes de les quals es fan als Pirineus
cangur
Cangur, mamífer marsupial australià
© Corel Professional Photos
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels macropòdids, de dimensions mitjanes o grosses, de tronc llarg, amb la part anterior menys desenvolupada que la posterior.
Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina