Resultats de la cerca
Es mostren 2205 resultats
Otto Piene
Art
Artista alemany.
Estudià pintura a Munic i a Düsseldorf 1948-53 i filosofia a la Universitat de Colònia, on es graduà el 1957 Aquest any fundà amb Heinz Mack el grup Zero, actiu fins el 1966, al qual posteriorment s’afegí Günther Uecker Junts organitzaren exposicions al seu estudi de Düsseldorf en les quals intervingueren artistes de diferents països En els seus treballs raster paintings investigaren les possibilitats de la combinació de llum i moviment Lichtballet 1959 és un environament de projeccions mòbils de llum en un entorn fosc, amb la intervenció de so, públic i altres elements Amb…
Pepe Otal
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el titellaire José Antonio Otal Montesinos.
Després d’estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d’actors, si bé el 1973 s’integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry VTozer, amb qui trencà el 1974 Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran El…
Bloc Republicà Autonomista
Partit polític
Organització política creada al maig de 1915 a Barcelona per la confluència de persones que havien abandonat en diversos moments la Unió Federal Nacionalista Republicana (Francesc Layret, Gabriel Alomar, Marcel·lí Domingo, David Ferrer) amb exradicals contraris a l’evolució moderada del lerrouxisme (Santiago Valentí i Camp, Jesús Pinilla i Fornell) i algun esquerranista inclassificable, com el periodista Àngel Samblancat.
El seu manifest fundacional tenia un to marcadament obrerista “no perseguim la simple millora, sinó la transformació del vigent règim social, acceptant plenament les més radicals afirmacions de la democràcia socialista internacional” i es proposava combatre el retraïment dels sectors progressistes, però de fet la nova sigla no es traduí de moment en una força articulada, ni en una alternativa electoral L’estrena del BRA a les urnes es produí en les legislatives de l’abril de 1916, a Barcelona, on inclogué com a candidat l’independent Jaume Queraltó sota una Candidatura de…
Cristòfor de Domènech i Vilanova

Cristòfor de Domènech i Vilanova
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Assagista i dibuixant.
Formà part del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’…
,
australià | australiana
Etnologia
Individu d’un poble establert a Austràlia pertanyent a la raça austràlida.
Els australians probablement arribaren a l’illa provinents de l’Àsia meridional el 40 000 aC Hom estima que en el moment de l’arribada dels europeus el seu nombre oscillava entre els 300 000 i 1 000 000 d’individus Actualment només una minoria manté les formes de vida tradicional d’una manera més o menys intacta Habitaven sobretot a la zona costanera de l’illa i comprenien un gran nombre de grups lingüístics i territorials, però amb límits molt fluids entre un i altre L’habitatge consistia generalment en cabanes de contrucció senzilla fetes amb branques o escorça No coneixien ni l’agricultura…
Estaments, classes i grups socials
Un dels trets distintius de la societat catalana del set-cents, en sintonia amb les transformacions que s’estaven produint en els països europeus que s’encaminaven cap al desenvolupament capitalista, fou la superposició d’un ordre social basat en la fortuna, és a dir en les classes, al de la vella divisió estamental Pel que fa a Catalunya, Josep Fontana ha sintetitzat el complex quadre de relacions socials que s’establiren arran de les transformacions econòmiques Al capdamunt hi havia una noblesa diversificada uns pocs grans d’Espanya que no residien al país, una noblesa titulada i unes…
Partit Republicà Català
Partit polític
Partit constituït a Barcelona a l’abril de 1917 com a culminació d’un procés de reagrupament de les forces d’esquerra i autonomistes iniciat al setembre de l’any anterior, després de la liquidació de la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR].
Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista…
Joaquim Maurín i Julià

Joaquim Maurín i Julià
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent polític marxista.
Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme…
El que cal saber de la drogaaddicció
Patologia humana
La drogaaddicció, també anomenada toxicomania, consisteix en el consum habitual d’unes determinades substàncies psicoactives, sense prescripció facultativa, que per les característiques intrínseques que presenten poden generar una habituació progressiva als efectes que provoca o tolerància, una necessitat imperiosa de la seva administració o dependència, i una sèrie de repercussions negatives en la salut de la persona i l’entorn social La drogaaddicció és una malaltia fonamentalment de tipus social, ocasionada bàsicament per la marginació d’uns determinats sectors de la població, la manca d’…
estament
Història
A l’Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne; mà.
La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i el 1510 els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina