Resultats de la cerca
Es mostren 2445 resultats
Lluís Revert i Torrellas

Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera…
Níger 2016
Estat
Mahamadou Issoufou va ser reelegit en la presidència de la República en obtenir el 92% dels vots en una segona volta, celebrada al març, en la qual l’oposició havia demanat el boicot mentre que el seu candidat, l’exprimer ministre Hama Amadou, es trobava a París per ser tractat en un hospital En la primera volta, Issoufou havia obtingut el 48% dels vots, mentre que Amadou, el 17% Amadou, candidat de la Coalició per l’Alternança 2016 COPA 2016, havia estat detingut des del novembre del 2015, quan va arribar a Niamey procedent del seu exili parisenc, fins tres dies abans de la…
Josep Maria Caralps i Riera
Metge cirurgià.
Fill d’ Antoni Caralps i Massó i germà d' Antoni Caralps i Riera Es llicencià el 1965 per la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en cirurgia toràcica com a resident a la Ciutat Sanitària de Terrassa 1965-67, on amb el seu pare dugué a terme els primers trasplantaments experimentals de cor i cor-pulmó en animals en condicions d’hipotèrmia profunda Posteriorment amplià estudis al Maimonides Medical Center de Nova York 1967-71 Instructor clínic de cirurgia a la State University de Nova York 1971-72, resident de cirurgia vascular a la Universitat d’Illinois, Chicago 1972 i cap de…
comanda de Berga
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital que tenia com a centre l’hospital de Sant Joan de Berga; la casa hospitalera de Berga és documentada ja al començament del s XIII dependent de la comanda de Costoja.
A partir del 1233 apareix ja organitzada com a comanda, però el comanador de Berga era el mateix de Costoja El 1374 la casa i la seva església foren adquirides per la vila cedides el 1378 a la comunitat cistercenca de monestir de Montbenet
romanyès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes gal·loitàlics que, juntament amb l’emilià, forma l’emilianoromanyès, que s’estén per l’Emília i la Romanya, tot desbordant-ne els límits administratius.
A més dels trets propis dels dialectes galloitàlics, cal esmentar el pas A > ä säl , sal, l’emmudiment de certes vocals sbdal , hospital, italià ospedale , diftongacions particulars fiaur , flor amb reduccions des , dis , deu, així com la metafonia quest , quist
Joan Baptista Darder i Rodés
Metge pneumòleg.
Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pollen i espores de l’aire atmosfèric Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona
Santiago Casas
Metge.
Doctorat a París, exercí a l’hospital de Versalles Autor d’un Tratado teórico-práctico del cólera morboepidémico Olot 1865, collaborà amb Letamendi dirigint 1868 les revistes Archivos de la Medicina Española i Veritas , que es publicà en francès a Barcelona
Jaume Parcet
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa
Jacques-Denis Antoine
Arquitectura
Arquitecte francès, un dels més representatius del neoclassicisme, autor de la nova casa de la moneda de París (1768-77), d’estil clàssic.
Amplià l’hospital de la Charité 1778-81 —avui enderrocat—, que seguia models dòrics Treballà en diversos palauets a París i a Suïssa, a Alemanya i a Espanya, on potser intervingué en la construcció del palau de Líria de Madrid
Castell de Puigcerver (Senterada)
Art romànic
Apareix documentat per primer cop el 1171, en què Ramon de Castellviny fa donació a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem d’uns masos que tenia dins el seu terme Sembla que al segle XV ja estava en estat ruïnós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina