Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El…

A part les escoles de Berlín Reichenbach i de Münster Scholz i dels independents BEMoore i Popper, el nucli més destacat fou el cercle de Viena Schlick, Carnap, Neurath, Feigl, Kraft, etc, defensor d’una filosofia —el positivisme lògic— entesa, d’una banda, com a denúncia de les pseudoproposicions metafísiques —només vàlides emotivament—, i de l’altra, com a anàlisi de les proposicions de les ciències positives —veritables en tant que empíricament “verificables"— i de les ciències matemàtiques —veritables en tant que merament formals i tautològiques— La dispersió del nucli vienès…

La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell Aquest llarg regne en solitari de la mecànica racional…

La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti, Piero della Francesca,…

Alguns petits fragments del mateix papir foren comprats per Edwin Smith i es troben actualment a la Historical Society de Nova York Data del regnat d’Auserre ApopisI, rei hikse de la dinastia XV ~1674-1567 aC És còpia, però, d’una obra escrita sota Amenemhat III 1842-1797 aC, com indica l’escriba Ahmés en la introducció Comprèn una sèrie de taules per al càlcul de fraccions i noranta problemes aritmètics i geomètrics, la natura dels quals no és teòrica, sinó pràctica càlcul de superfícies, repartiment de béns entre diverses persones, etc Hi són emprats uns algorismes especials de…

Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de…

A partir d’una generalització dels treballs sobre els quaternions de William Rowan Hamilton, el 1872 introduí un nou tipus de nombres complexos, els biquaternions, que aplicà fonamentalment a l’estudi de les geometries no euclidianes Estudià les estructures topològiques de l’espai i suggerí que la matèria és un tipus particular de curvatura de l’espai, amb la qual cosa prefigurava la teoria de la relativitat general d’Einstein, i explicità les dificultats que les geometries no euclidianes presenten a la teoria de les proposicions sintètiques ‘a priori' de Kant Com a filòsof, pertany en certa…

El 1222 fou nomenat canceller de la Universitat d’Oxford i el 1253 bisbe de Lincoln Considerat un dels fundadors de l’escola d’Oxford, el seu pensament palesa influències de Plató i Aristòtil La seva contribució més difosa i original és la teoria sobre la llum, segons la qual aquesta és el component últim de la realitat Del fet que el comportament de la llum segueix lleis matemàtiques, se'n deriva que aquestes tenen una gran importància en l’estudi de la natura Exposà la seva filosofia en nombrosos tractats, d’entre els quals De unica forma omnium, De sphera, De generatione…

L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb…

Graduat en física i matemàtiques al Kings College de Cambridge 1942, després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, retornà a aquesta universitat i estudià filosofia graduat el 1946 i doctorat el 1948 Professor a diverses universitats britàniques i a Chicago Seguint el darrer Wittgenstein, estudià les teories científiques, més enllà dels límits que comportava el positivisme lògic, i àdhuc arribà a presentar una teoria general de la raó Human understanding , 1972 D’altra banda, l’anàlisi lingüística el portà a considerar les sentències prescriptives, que constitueixen el…