Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
Josep Maria Fulquet i Vidal
Literatura
Escriptor i traductor.
Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Fou coeditor de la revista Tarotdequinze 1972-75 i collabora habitualment a la premsa diària Avui i en publicacions literàries Tripodos , Ars Brevis Professor a la Universitat Ramon Llull, s’ha dedicat a la traducció de l’anglès, el francès i l’italià al català Destaquen les seves versions de Robert Lowell Morts per la Unió , 1988, de Ted Hughes Cartes d’aniversari , 1999, en collaboració amb Pauline Ernest, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2000, de HG Wells La guerra dels mons , 1998 i…
,
In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium
Historiografia catalana
Composició poètica coneguda també com a En lloança del monestir i dels abats de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…
poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria
Antic poblat sobre un turó (269 m alt.) del municipi de Llíria (Camp de Túria), prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana.
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja…
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al…
Piles de Mar
El passeig marítim de Piles de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera.
El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data…
Tormos
Tormos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall de la terminació oriental de les serres prebètiques valencianes que recorre en direcció SW-NE el Girona, a l’extrem sud-oriental del terme.
A l’W s’aixeca la serra del Migdia el Cavall, 711 m alt i, al S, el tossal Gros 518m, la penya Blanca i el tossal del Port els Fondos i el Toll de Morell representen la part més planera, on corre el riu a uns 100 m alt Fora d’algunes pedreres, l’economia és exclusivament agrària cítrics i horta a les 80 ha de regadiu, i oliveres i ametllers a les 180 ha de secà Hi ha unes 250 ha de pastures o ermàs La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat El poble 289 h agl 2006, tormosins 127m alt és al sector de contacte entre el pla i la muntanya L’església parroquial és…
Museu del Suro de Palafrugell

Entrada principal del Museu del Suro de Palafrugell
© Museu del Suro
Museu
Centre museístic de Palafrugell que conserva, estudia i difon de manera monogràfica el patrimoni cultural i natural relacionat amb el món del suro.
Tracta el model específic de la indústria del suro , que ha deixat una forta empremta, especialment a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès El museu permet resseguir el procés de transformació del suro, des de la pela de l’alzina surera fins que es comercialitza Fou fundat formalment l’any 1972, impulsat per Miquel Oliva Des del 1976 les colleccions ocuparen una de les sales de la Casa de Cultura Josep Pla, i el 1979 passaren a l’antiga fàbrica tapera de Can Genís El 1987 fou emplaçat en un edifici racionalista del centre de la vila construït entre els anys 1931 i…
Sargantana marroquina
La sargantana marroquina Lacerta perspicillata és una espècie introduïda en petites poblacions, procedent del N d’Àfrica A la fotografia hom mostra la varietat reticulada, la més corrent, que també s’identifica gràcies a la parpella inferior, proveïda d’una «finestra» transparent Javier Andrada Aquesta sargantana és pròpia del NW d’Àfrica i es troba a les muntanyes del Marroc i a la costa d’Algèria és introduïda a l’occident menorquí i té una certa capacitat invasora És una sargantana petita, de 5 cm de cap i tronc, amb cua de 7 a 8 cm, deprimida, de color oliva més o menys…
la Revolta
Sequiol del sistema de regadiu del Molinell, termenal dels municipis de Pego (Marina Alta) i Oliva (Safor).
Rafalatar
Despoblat
Partida
Partida i despoblat al límit dels municipis d’Oliva i de l’Alqueria de la Comtessa (Safor).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina