Resultats de la cerca

S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que…

Fill d’Orlando Gibbons, es formà com a nen cantor a la capella reial anglesa i al costat del seu progenitor A la mort del seu pare, el 1625, anà a viure amb el seu oncle Edward Gibbons, que exercia el càrrec d’organista a la catedral d’Exeter Del 1638 al 1642, moment de la supressió de la música d’església per causa de la guerra civil, fou organista a la catedral de Winchester A partir del 1651 fou mestre d’orgue i virginal a Londres El 1660 fou nomenat organista de la capella reial, organista privat de Carles II i organista de la catedral de Westminster Es mantingué en el servei reial fins…

Dotat d’un talent excepcional, rebé les primeres classes de música del seu pare Estudià amb G Valentini a Viena, composició amb G Carissimi a Roma i, probablement, també estudià amb G Frescobaldi La seva primera obra coneguda, una ricercata , fou publicada en Musurgia universalis 1650, amb grans elogis per part de l’autor del llibre, el teòric A Kircher El 1656 fou mestre de capella de la cort de l’elector bavarès a Munic, on estrenà la primera òpera, L’Oronte 1657, composta per a inaugurar el teatre d’aquesta ciutat El 1658, Kerll fou convidat a tocar l’orgue i a compondre una…

Rebé lliçons d’orgue de FG Klingenberg, alumne de D Buxtehude, i més tard estudià a Halle, on tingué ocasió d’escoltar FW Zachow, virtuós d’aquest instrument i mestre de GF Händel El 1694 està documentat com a organista a Soldin i el 1704 era a Berlín, on ingressà com a cantor al Friedrich-Werder Gymnasium Fuhrmann fou un tractadista erudit i un músic molt experimentat, amb una visió molt àmplia sobre diversos aspectes de la música del seu temps Com a musicògraf, els seus escrits tenen avui una importància indiscutible com a font d’informació sobre la música religiosa de l’època…

Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un personatge d’…

Començà els seus estudis d’orgue a Moscou, i després els amplià a Munic Fou alumne de M Reger i K Straube La seva formació musicològica es basà en unes quantes lliçons amb H Riemann i una curta temporada amb EM von Hornbostel a Berlín Exercí de professor d’orgue al Conservatori de Sant Petersburg 1909-20, mentre desenvolupava, des del 1914, una brillant carrera com a solista virtuós i d’acompanyant a l’església luterana de Sant Pere Destacà en el moviment rus de revaloració de JS Bach i participà en la interpretació de l’obra completa per a tecla d’aquest compositor…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

Fou mestre de clavecí de Maria Antonieta És autor de dos Livres de pièces de clavecin 1748 i 1759, de Noëls formant quatre suites , per a orgue, i de quatre sonates per a clavecí, dos violins i un baix

Creà variacions per a orgue sobre temes populars Compongué 21 concerts còmics, síntesi de la suite francesa i del concert italià amb influència de la forma de la simfonia Escriví mètodes sobre tècnica instrumental per a violí i per a flauta

Organista del convent de San Salvador, a Sevilla, el 1626 publicà el volum de composicions Libro de tientos y discursos de música i tres sèries de variacions, que han restat entre les obres per a orgue més notables del barroc