Resultats de la cerca

Estudià composició al Conservatori de Khar’kov, on es graduà el 1936 Treballà en l’administració de la Unió de Compositors Ucraïnesos, en la qual ingressà el 1930 Fou també secretari de la Unió de Compositors del Turkmenistan, vicepresident 1947-56 i president des del 1968 de l’esmentada Unió de Compositors Ucraïnesos, conseller de la Unió de Compositors de la Unió Soviètica des del 1948 i rector del Conservatori de Kíev 1954-68, institució on ensenyà composició 1960 El seu treball com a compositor estigué influït per M Musorgskij, A Borodin i B Bartók, i pels treballs corals de l’Associació…

Es formà al Conservatori d’Amsterdam, on estudià orgue amb JP de Pauw i composició amb B Zweers El 1913 succeí el seu pare en el càrrec d’organista de Haarlem i el 1926 fou nomenat professor de composició i anàlisi al Conservatori d’Amsterdam, feina que combinà amb la càtedra d’orgue a l’Escola Catòlica Romana de música per a església, a la ciutat d’Utrecht El 1934 acceptà el càrrec d’organista de la catedral d’aquesta ciutat i, tres anys després, arribà a director del Conservatori d’Utrecht L’any 1949 fou designat director del Reial Conservatori de la Haia, i a partir del 1952 feu classes d’…

De molt jove anà a Madrid i rebé formació musical al conservatori d’aquesta ciutat El 1923 es traslladà als Estats Units per cursar la carrera de dret a la Universitat de Stanford Califòrnia Un cop allà, però, optà per dedicar-se exclusivament a la música i estudià composició amb E Bloch i direcció d’orquestra amb A Hertz El 1926 anà a Anglaterra i ingressà a la Universitat de Cambridge, on estudià dret i creà un conjunt estudiantil anomenat Quinquaginta Ramblers Elizalde s’interessà vivament pel jazz , així ho demostren peces com Siam Blues 1927 o Vamp till Ready 1933, ambdues per a piano El…

Abandonà la carrera mercantil i estudià música a Barcelona, on fou deixeble d’A Nicolau Debutà a Sabadell el 1896 i posteriorment es traslladà a Alemanya Durant quinze anys fou assistent de direcció orquestral al Festival de Bayreuth i s’introduí en els cercles de la família Wagner De retorn a Barcelona 1901, ciutat que vivia en plena eufòria modernista, cofundà l’Associació Wagneriana, a través de la qual contribuí al coneixement de l’obra del compositor alemany, de qui dirigí algunes òperes al Gran Teatre del Liceu Collaborà amb J Maragall en la traducció de diverses obres de l…

Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren…

Si bé té un nucli estable compost per setze músics que compaginen aquesta tasca amb les seves carreres com a solistes, les actuacions, depenent del programa, poden anar a càrrec d’un nombre variable de músics, des d’un o dos fins a una formació orquestral completa Té com a seu el Queen Elizabeth Hall Sota la direcció musical d’O Knussen i del director artístic G Moore, el grup ha assolit el més alt nivell musical i s’ha convertit en un dels principals difusors de la música contemporània La London Sinfonietta ha impulsat nombrosos festivals dedicats a l’obra de compositors del…

Estudià al Conservatori de València i amplià la seva formació musical a Madrid, on el 1963 obtingué les màximes qualificacions en oboè, composició i piano Estudià direcció orquestral amb F Ferrara a Itàlia i després prosseguí els estudis a Viena, on fou deixeble de H Swarowsky i K Österreicher El 1963 fundà, a Madrid, l’Orquestra Nacional Universitària, i quatre anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Besançon 1967 Entre els anys 1970 i 1974 dirigí l’Orquestra Simfònica de València, tasca que compaginà amb actuacions als Països Baixos i Portugal, on fou nomenat director…

Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder…

Fill d’ Enric Granados  i germà del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados i Gal Es formà a l’Acadèmia Granados, on fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona el 1917 La…

Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Autor d’un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i d’algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià composició amb H Searle, W Fortner i K Huber, però fou K Stockhausen, especialment, qui influí decisivament en les seves primeres obres Tot i això, Rihm s’allunyà de l’experimentalisme radical dels seus mestres per desenvolupar una estètica més comunicativa i emocional Algunes de les obres del seu extens catàleg són…