Resultats de la cerca

Ingressà al seminari d’Oriola el 1973, i posteriorment estudià al Teologat Diocesà d’Alacant Ordenat sacerdot el 1985, fou vicari de la parròquia de la Mare de Déu del Carme d’Elx fins el 1987 Aquest any inicià estudis a la Universitat de Navarra, on es llicencià en teologia i filosofia 1991 i es doctorà, respectivament, el 1994 i el 1995 Professor de filosofia i teologia al Seminari Diocesà d’Oriola-Alacant 1992-2016, a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Pau d’Alacant i, des del 1994, a la Universitat de Navarra, és membre de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones…

Estudià al Seminari Metropolità de València i fou ordenat prevere pel llavors arquebisbe de València, José María García Lahiguera, al setembre del 1969 Assolí la llicenciatura en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca l’any 1970 i, vuit anys més tard, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma Coadjutor i rector de diverses parròquies a l’arxidiòcesi de València, féu tasques com a consiliari al Moviment Escolta i entre els membres de l’organització juvenil d’Acció Catòlica El 1993 fou nomenat vicari episcopal de la vicaria Llíria-Via Madrid Tres anys més tard, el 25 de març de…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa, encara que sovint només surt esmentada com a Guàrdia Molt aviat tingué funcions parroquials, que encara conserva en l’actualitat El lloc apareix documentat el 1022, data en què el senyor del castell de Castellar, Seguí, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de la Guàrdia L’església es documenta l’any 1078 en el testament d’un net de l’anterior senyor de Castellar, Sendred Company, que feu deixes a les diverses capelles dels castells del patrimoni familiar, i entre els quals hi havia la de Sant…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Copons Des de molt aviat tingué funcions parroquials, i encara les conserva en l’actualitat El castell de Copons es documenta per primera vegada l’any 1020, data en la qual Guifred de Balsareny, repoblador del terme del castell, el vengué a la seva muller Ingilberga L’església i la parròquia es documenten l’any 1035 en el testament de Ramon Guifré de Balsareny, en el qual deixava un parell de bous als clergues de Santa Maria de Copons per a misses, mentre que a l’església de Santa Maria deixava una tona de vi, al mateix temps…

La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny ,…

Antiga parròquia situada al despoblat d’Alf, al lloc de l’actual mas Revellat, entre Olopte i All La parròquia d’Alf és esmentada per primera vegada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada pretesament l’any 819, però redactada cap al final del segle X Era una de les parròquies més pobres de tota la Cerdanya En les visites arquebisbals del principi del segle XIV se li calcula una renda anyal de 15 lliures Al costat de tramuntana de mas Revellat, adossada a la casa hi ha una capella que antigament havia estat dedicada a sant Jaume i que ara ho és a sant Guillem Potser…

Al camí de Vilanova es localitza encara avui dia la partida de Mompàs que és una transformació del topònim Malpàs, indret on a l’edat mitjana hi hagué un castell del mateix nom El lloc de Malpàs és esmentat per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic que es pot datar a mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs El castell de Bompàs és…

El poblet de la Rabassa s’agrupa dalt d’un turó al capdamunt del torrent del Prat o de Briançó, a la vall del riu d’Ondara Tant el seu castell com l’església s’originaren a mitjan segle XI, que es va procedir a la repoblació de tot el sector a l’entorn de la vila de Cervera L’església de Sant Cristòfol tingué en un inici la consideració de parròquia, tal com ho mostren les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En aquestes llistes apareix amb el nom de Rabaza o Rabasca L’església de Sant Cristòfol de la Rabassa perdé la categoria de parròquia en…

El lloc de Loredo o Laureto és esmentat des del 966, quan en ésser donat a Ripoll, foren descrits els límits del territori de Tossa El seu terme fou segregat l’any 1002 del de Maçanet i cedit a la família vescomtal que el va infeudar als Montseny - Agudes L’església de Sant Joan fou construïda a mitjan segle XI per Odó de Montseny, que va encarregar-se també de la construcció del castell dins el qual era situada Aquest castell no és altre que el castell de Sant Joan que rebé el seu nom per l’advocació que tenia la seva capella o de Lloret, nom amb el que és més conegut L’any 1079 la capella…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara en l’actualitat Les primeres notícies es remunten a l’any 905, quan fou consagrada l’església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i, en canvi, hi apareix la de Sant Genís del Pi, que serà…