Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de música de Johann Scheffler, i entre el 1666 i el 1672 estudià amb H Schütz El 1673 residia a Lübeck, on probablement impartí classes de música i establí amistat amb JA Reincken i D Buxtehude El mateix any fou nomenat mestre de capella a Gottorf, on és possible que compongués les primeres òperes Després treballà a Hamburg i en 1685-91 fou mestre de capella a Wolfenbüttel Més tard entrà al servei del duc Christian I a Merseburg El 1718 es traslladà a Naumburg, on residí fins al final de la seva vida Entre els seus deixebles destaquen Georg Österreich i Johann…

Inicià els estudis d’orgue a cinc anys amb el seu pare, un pastor luterà Prosseguí la seva formació musical amb Eugen Münch, que l’introduí en el coneixement de la música de Bach Estudià teologia, filosofia i medicina a les universitats d’Estrasburg i Tübingen Perfeccionà els estudis d’orgue amb Charles Widor a París Wagner, a més de Bach, fou un dels seus ídols de joventut El 1896, a Bayreuth, establí una gran amistat amb Cosima i Sigfried Wagner, sobre els quals escriví en alguna publicació Dedicà molts anys a l’estudi de la interpretació de Bach, del qual publicà l’obra completa per a…

Passà la infantesa a Barcelona, i en tornar a la seva ciutat natal formà part, amb divuit anys, del Girona Sport Club, amb el qual disputà dos partits contra l’Sport Empordanès de Figueres 1909 Frustrada la continuïtat d’aquell equip per la manca de recursos i els efectes de la Setmana Tràgica, el 1910 passà a les files del tercer equip del FC Barcelona De nou a Girona per fer el servei militar, fou davanter centre de l’Strong 1912-13, club en el qual captà l’afició popular amb els seus gols, una forta personalitat i el seu desplegament físic al costat de figures més joves que ell, com Roca,…

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…

Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb Josep Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle Josep Marraco i Ferrer i amb Domènec Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de Barcelona Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l’ Antología Orgánica Práctica del jesuita Nemesio Otaño i en les…

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d' Isabel I de Castella tingué com a preceptors Antonio i Alessandro Giraldini El 1502 es casà amb Artur, príncep de Galles, que morí el mateix any, i el 1509, amb el germà d’Artur, Enric VIII d’Anglaterra Fou molt religiosa tendí a envoltar-se de servidors castellans i protegí humanistes, com Lluís Vives, que li dedicà el seu tractat De institutione feminae christianae 1523 i a qui encarregà d’escriure un pla d’estudis per al preceptor de la seva filla Maria després, reina Maria Tudor De ratione studii puerilis 1523 També Erasme li dedicà el tractat…

Fill natural d’un noble i d’una pagesa Apassionat, voluble, inestable en la seva actitud política i religiosa, acabà suïcidant-se Escriví la novella fulletonesca Mistérios de Lisboa 1854, inspirant-se en Sue i en Balzac, però obtingué els èxits més grans en la novella passional, centrada en la vida de la noblesa provinciana o de la burgesia de Porto, on defensà els drets de la passió, d’acord amb els tòpics més exaltats del Romanticisme popular, anticlerical i fustigador dels interessos de classe La seva capacitat pel sarcasme i per la tendresa, la tendència fulletonesca, la subjecció a les…

Ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homegeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d’un amor-passió en un…