Resultats de la cerca

Comença la construcció del gran recinte provincial de Tàrraco, acabat vers el 96 L ’ obra inclou un gran temple, una plaça de cerimònies i un circ

Treballà a Florència palau Capponi, llotja de la plaça de Miquel Àngel, passeig del Viale dei Colli i urbanització del turó de San Miniato al Monte

Centre industrial alimentació, fusta i miner ferro, equipat amb una termocentral Fundada el 1707 com a plaça fortificada, dugué el nom d' Ust'-Abakanskoje fins el 1931

Fets de Cullera 1911 El major de la plaça llegint el ban del capità general Echagüe que declara l'Estat de Guerra a la regió / Barberà Masip

Casimir Casarramona Fàbrica al carrer de Mèxic de Barcelona, al costat de la Plaça d’Espanya, de l’arquitecte Puig i Cadafalch “Barcelona Artística e Industrial”, 1913

L’escut de la ciutat en les cobertes del Libre dels Consells , del 1369 AHTa – LPiñol La ciutat romana i visigòtica Tarragona té tres elements que configuren la seva fesomia urbana la situació en un turó costaner, la proximitat al Francolí i el fet d’haver estat una de les capitals provincials de l’imperi Romà Al nucli iber de Tarrakon, prop del Tulcis Francolí i sobre una badia natural, s’hi va afegir durant la segona guerra Púnica 218 aC una base militar dalt del turó on ara hi ha la ciutat Naixia, així, una dicotomia que s’ha repetit cíclicament al llarg dels segles oppidum iber /…

Context històric Des de la seva creació, la ciutat de Tàrraco va experimentar una contínua transformació i evolució urbanística L’antic campament militar creat durant la segona guerra Púnica es va convertir, en un primer moment, en una gran ciutat portuària que acollia els exèrcits romans que es dirigien a l’interior de la Península Després de la conquesta, Tàrraco va evolucionar fins esdevenir una gran capital provincial dissenyada i construïda a imitació de Roma Entre el segle I i el segle II, Tàrraco assolí el màxim desenvolupament urbanístic i ciutadà la ciutat disposava de grans espais…

Bisbat catòlic Emmurallada i protegida per un castell, construït en 1227-33 per l’emperador Frederic II, fou plaça forta important en les guerres angevines de començament del s XVI

Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les columnes de…

Aquesta església fou la primitiva parròquia de Cornudella Era un temple de reduïdes dimensions —avui totalment desaparegut—, situat a l’angle sud-oest de l’actual Plaça Major del poble Dedicat a sant Julià, va restar obert al culte almenys fins al final del segle XIV, que es va bastir un nou temple als afores de la vila, a l’indret actual La parròquia actual, dedicada a la Nativitat, fou construïda a l’inici del segle XVII L’església de Sant Julià es devia enderrocar en aquest mateix segle Entorn del 1950, en obrir el sòl de la plaça per a obres de clavegueram, van…