Resultats de la cerca
Es mostren 609 resultats
Els impresos: petites joies del disseny gràfic
Probablement Ricard Giralt-Miracle és el dissenyador gràfic de qui millor es coneixen i més es valoren, del conjunt de la seva obra, unes peces petites, insignificants quant a la mida i la funció, pel seu interès gràfic Són els que ell anomenava plaquettes , nadales, felicitacions i, més endavant, calidoscopis Són trossos de paper imprès, de vegades plegat, de formats molt variables però mai no gaire grans, que caben en un sobre i serveixen tan sols per palesar una amistat, per renovar una relació, per expressar una predisposició Des que va fundar Filograf el 1947, Giralt les enviava per…
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…
roca

Classificació de les roques
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,
El wagnerisme
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…
Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt
© Fototeca.cat / D. Campos
Cinematografia
Teatre
Educació
Literatura catalana
Pintura
Autor dramàtic, director d’escena, pintor i pedagog.
Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…
, ,
Francisco Goya y Lucientes

Francisco Goya y Lucientes, Autoretrat (1796-1797)
Museo Nacional del Prado
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador aragonès.
Fill d’un daurador de Saragossa, on es formà, al taller de José Luzán, a setze anys pintà el reliquiari de Fuendetodos Fracassà als concursos de l’Academia de San Fernando 1763 i 1766 i anà pel seu compte a Roma 1771, on conegué, i practicà, l’art neoclàssic De nou a Saragossa, pintà al fresc el cor de la capella de la Mare de Déu, al Pilar 1772, i es casà amb la germana de Francisco Bayeu El seu primer gran cicle fou la decoració de la cartoixa d’ Aula Dei El 1774 ja residia a Madrid i, protegit pel seu cunyat, fou cridat per AR Mengs a treballar al servei de la corona, a fer cartons per a…
expressionisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933.
Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…
Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa
Arxiu MACBA (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Fill d’un gravador, el 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida D’aquests anys són els primers escrits, en els quals ja apareixen alguns dels elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista Acabada la guerra fou obligat a fer el servei militar en l’exèrcit franquista a Salamanca En tornar a Barcelona, es guanyà la vida com a gravador i venedor de llibres Llegí Freud, s’interessà per l’automatisme psíquic, i començà a escriure imatges hipnagògiques La coneixença de JV Foix , que li aconsellà de practicar el sonet,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina