Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
Sant Cristau o Sant Cristòfol d’Oveix (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Ermita situada en un carener, amb la nau allargada a ponent i amb un petit porxo per protegir la porta del fort vent Arxiu Gavín L’ermita de Sant Cristau és situada a la carena del Serrat de les Cabanes, a uns 20 m aproximadament de la carretera que, passant per Astell, continua fins a Oveix ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG318959 Història No s’han localitzat dades històriques sobre aquesta ermita, popularment anomenada Sant Cristau MLIC Església Aquest edifici va ser restaurat totalment els anys vuitanta, tasca sorprenent si es té en compte l’escàs nombre d’actuacions d’…
Sant Salvador de Montsec o del Bosc (Llimiana)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis, en què destaca la seva base, que forma una plataforma rectangular, la qual pot ser el vestigi d’un primitiu absis rectangular atribuïble al segle X Arxiu Gavín El santuari de Sant Salvador del Bosc, conegut popularment com el Sant del Bosc, és situat en un repeu del vessant nord del Montsec, dominant la vall de Barcedana, des d’on surt el camí que hi mena, anomenat de les Cent Corbes JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG291556 Història Malauradament no ens han pervingut notícies documentals d’aquesta ermita fins l’any 1758, en què consta com a…
Casa forta dels Montpaó (Conesa)
Art romànic
L’antiga casa forta dels Montpaó —castlans del castell de Conesa—, amb nombroses reformes al llarg dels segles, és coneguda avui dia com Cal Gallard —família propietària del casal en l’actualitat—, i és situada a la vila de Conesa al costat de l’església parroquial de Santa Maria popularment hom l’anomena “el Castell” Les primeres referències d’aquest casal daten de l’any 1179, quan Berenguer de Montpaó, un dels castlans de la fortalesa de Conesa, i la seva muller Laureta, propietaris del casal, feren donació d’uns masos a l’orde del Temple Al llarg del segle XIII, els Montpaó…
Sant Pere de Cerc o de l’Alguer (Olius)
Art romànic
Situació Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc Mapa 330M781 Situació 31TCG828522 Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte Història “ Sancti Petri de Cerco ” és una de les esglésies que…
El que cal saber de l’accident vascular cerebral
Patologia humana
Els accidents vasculars cerebrals AVC, coneguts popularment com a feridura són trastorns sobtats de la circulació cerebral dels quals es deriven alteracions d’una o diverses funcions cerebrals La manifestació més comuna és l’hemiplegia, o pèrdua de força en la meitat del cos L’AVC és una urgència mèdica que ha d’ésser diagnosticada i tractada com més aviat millor Un AVC pot provocar els símptomes següents pèrdua de consciència, mal de cap d’aparició imprevista, vòmits inexplicables, pèrdua de força o sensibilitat en una part del cos, i dificultats de comprensió del llenguatge i…
La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses
La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits…
Vilalba Sasserra

Vilalba Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès als vessants septentrionals de la serra del Corredor (turó de la Pera, 481 m alt.), a la divisòria d’aigües entre el Besòs (dins el terme neix la riera de Mogent) i la Tordera (hi neix la riera de Trentapasses, afluent per la dreta d’aquest darrer riu).
Situació i presentació Limita amb els termes de Vallgorguina E-N, Santa Maria de Palautordera N, Llinars del Vallès N-W i Dosrius S, aquest últim pertanyent a la comarca del Maresme El terme és força accidentat turó de la Pera, 481 m el collet del Trull, la serra d’en Benet, amb altituds entre els 454 i els 491 m, excepte l’extrem NW, on hi ha el poble de Vilalba Sasserra, per on passava la via romana i on s’ha format el modern nucli de població Dins el terme es forma la capçalera de la riera de Mogent, que més tard esdevindrà el Besòs, i, també, la riera de Trentapasses, afluent per la dreta…
cassoleta
Micologia
Nom aplicat popularment a molts bolets ascomicets en forma de copa carnosa i poc o molt oberta, que apareixen sobretot a la primavera i solen ésser comestibles.
Junta dels Tres Bisbes
Nom que rebé popularment la junta creada per ordre de Ferran VII (1827) a Tarragona, per tal de jutjar els caps insurrectes de la guerra dels Malcontents.
Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la
Maternitat d’Elna

Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els infantaments i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina