Sant Salvador de Montsec o del Bosc (Llimiana)

Situació

Aspecte que ofereix l’absis, en què destaca la seva base, que forma una plataforma rectangular, la qual pot ser el vestigi d’un primitiu absis rectangular atribuïble al segle X.

Arxiu Gavín

El santuari de Sant Salvador del Bosc, conegut popularment com el Sant del Bosc, és situat en un repeu del vessant nord del Montsec, dominant la vall de Barcedana, des d’on surt el camí que hi mena, anomenat de les Cent Corbes. (JAA)

Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG291556.

Història

Malauradament no ens han pervingut notícies documentals d’aquesta ermita fins l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana. La seva situació, prop de l’únic pas que des de l’Hostal Roig salva la carena del Montsec, vers la vall de Meià, la seva advocació popular “el Sant del Bosc” i la seva situació acinglerada fan pensar en la persistència, en culte cristià, d’un antic santuari precristià.

S’hi celebra un aplec popular el 29 de setembre. (MLIC)

Església

És un edifici d’estructura molt simple, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil deforme, que insinua un arc apuntat, coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral que l’obre a la nau.

La porta és l’única obertura que presenta l’edifici i es troba a la façana oest, que com les altres és totalment òrfena d’ornamentació. L’interior està completament arrebossat, i a l’exterior es conserven importants fragments de l’arrebossat que cobria les façanes, tot i que és possible veure l’aparell, de reble de pedra llosenca, molt irregular, però amb una certa tendència a formar filades. L’element més destacable és la base de l’absis, que forma una plataforma rectangular sobre la qual s’assenta el semicilindre absidal, i que pot interpretar-se com un vestigi, o un inici, d’un absis rectangular dins la tradició de l’arquitectura del segle X.

Sense descartar cap hipòtesi, sembla més raonable suposar que correspon a un procés constructiu unitari amb el conjunt de l’absis, si ens atenim a la continuïtat constructiva dels aparells, que no permeten una filiació precisa atesa la seva extrema rusticitat i irregularitat. (JAA)