Resultats de la cerca

Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…

Graduada en anglès pel Davidson College de Carolina del Nord l’any 1979, s’incorporà a un diari de la capital d’aquest estat, i s’especialitzà en el periodisme de fets diversos Del 1984 al 1990 treballà als serveis forenses de Virginia, i posteriorment com a voluntària a la policia de Richmond L’any 1990 publicà la seva primera novella, Postmortem , que la projectà com un dels autors revelació de la novella negra En la seva obra hi concorren elements professionals i personals des de la pràctica forense i policial fins a la conflictiva relació amb el pare, les crisis nervioses i el…

La seva cançó Tous les garçons et les filles 1962, amb la qual guanyà un disc d’or 1963 al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pellícules Une balle au coeur , 1965  What’s New Pussycat , 1966 i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió 1963 i de San Remo 1966 Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany Altres discs seus són  Le premier bonheur du jour 1963, Mon amie la rose 1964, L’amitié 1965, Ma jeunesse fout le camp 1967,…

Fill de pare canadenc i de mare peruana, el 1940 inicià estudis d’enginyeria civil, que interrompé en ser mobilitzat Acabada la Segona Guerra Mundial continuà els estudis a la universitat de Pennsylvània, que canvià per l’arquitectura, i es graduà el 1948 Posteriorment anà a Chicago on, amb Ludwig Mies van der Rohe com a mentor, treballà per a l’equip Holabird, Root & Burgee fins el 1951, que s’incorporà a Skidmore, Owings & Merrill SOM, on esdevingué un pioner de l’arquitectura high-tech i convertí Chicago en el centre de la seva activitat professional, i contribuí a definir la…

Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’…

Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943 El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció Obrí estudi propi el 1945 L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera , on dissenyà un…

Després de rebre una formació d’arts i oficis, inicià els seus estudis a Basilea el 1963 i els completà al Pratt Institute de Nova York el 1966 Treballà com a arquitecte en el departament de conservació de monuments del cantó dels Grisons, on establí el seu estudi el 1979, i on desenvolupà els anys vuitanta diverses obres en què predomina el tractament en fusta, com és el cas d’una edificació per a la conservació de les excavacions arqueològiques romanes a Chur 1985-86, el seu estudi a Haldenstein 1985-86 i la capella de Sant Benedicte a Sumvitg 1985-88 En aquestes obres establí les bases que…

Anà als EUA a 17 anys, on estudià art, fotografia, cinema i televisió Retornà al seu país als anys setanta, on féu algunes sèries de televisió d’encàrrec Posteriorment retornà als EUA i participà en la direcció i el guió del film policíac d’ambientació xinesa Chan is Missing 1982, que el projectà més enllà del cinema independent Gran part de la seva producció cinematogràfica gira entorn de les comunitats xineses emigrades als EUA, que reflecteix amb una combinació d’ironia i dramatisme Cal esmentar-ne Dim Sum A Little Bit of Heart 1985, Eat a Bowl of Tea 1989, Life Is Cheap But Toilet Paper…

Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara  La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou…