Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Castell de la Llosa (Lles)
Art romànic
Situació Restes d’aquest castell, amb el mur de migdia, on és visible la porta d’accés ECSA - Rambol Les ruïnes del castell de la Llosa són en un penyal rocallós, a 1 600 m d’altitud, a la riba dreta de la vall de la Llosa Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Per a anar-hi, cal sortir de Lles per una pista, perfectament senyalitzada, que porta a Viliella i en 6 km de recorregut arriba a can Jan de la Llosa, a les cases de la Llosa Aquí cal deixar el vehicle i continuar per la pista que segueix la vall de la Llosa, tancada per una barrera, i que passa pel costat de la capella de la Mare de Déu…
Gaià

Aspecte del poble de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al sector muntanyós septentrional de la comarca (contraforts meridionals de la serra de Pinós), al límit amb el Berguedà, estès a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme).
Situació i presentació Els municipis berguedans de Puig-reig i Santa Maria de Merlès l’envolten d’W a E Al S limita amb els municipis bagencs d’Avinyó, Sallent, Balsareny i Navars El territori, molt desigual, té altituds que oscillen entre els 722 m del flanc llevantí i els 350 m a l’angle SW, per on s’escola el Llobregat, amb diversos turons que s’eleven per damunt dels 500 m El municipi és drenat pel Llobregat, que forma el límit occidental amb Navars i Puig-reig, i les rieres afluents de Merlès, Cornet i Gaià l’últim tros de la riera de Merlès, fins a la confluència amb el…
vall de Castellbò
Vall
Vall de l’Alt Urgell, drenada per la riera de Castellbò que neix damunt el llogaret de Seix i aflueix per la dreta a la riera d’Aravell, tributària del Segre.
És retallada dins un bloc enlairat damunt la ribera de la Seu És tancada, al N, per un gran fondal solcat, a més pels barrancs de capçalera d’Albet, de Solanell i de Senders que s’uneixen a la riera de Castellbò prop de la vila d’aquest nom juntament amb el barranc de Carmeniu i dominat pels puigs de Solanell 2 009 m i de Mongetes 2 091 m, punts culminants de la carena que, entre el coll de la Culla, a l’W, i el ras de Conques, a l’E, separa aquesta vall de la Ribalera a llevant, entre el ras de Conques i el roc de la Guàrdia 1 741 m, hom accedeix a la vall de Sant Joan per les comes de Burbe…
el Caroig
Massís de la serralada Ibèrica, a la meitat meridional del País Valencià, limitat al S per la vall de Montesa, a l’E per la canal de Navarrés i una línia que vers el N es prolonga fins a Millars, al N pel Xúquer i a l’W per la vall de Cofrents.
L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic mola de Cortes, al N mola de Bicorb, al…
Enric Batlle i Durany
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92…
Castell de Tudela de Segre (Artesa de Segre)
Art romànic
Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre…
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o…
Joan Cadevall i Diars
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf.
Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…
Josep Maria Tous i Maroto

Josep Maria Tous i Maroto
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver de l’Ajuntament de Palma i professor de l’Institut Balear Fou collaborador de diaris i revistes com Es Ca d’Inca , Catalunya , Tresor dels avis , Catalana , Mitjorn i La Almudaina , entre d’altres Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als Jocs Florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Es decantà per la poesia religiosa, èpica i costumista Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada…
, ,
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina