Resultats de la cerca

Metge psiquiatre de professió, fou cap del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona  Fou autor de treballs sobre la seva especialitat mèdic, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961  El nostre caràcter 1961, Què cal saber d’higiene mental 1963 i Tractat de psiquiatria 1981 i, en assaig, Tòtems actuals 1960 i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre 1958 i Geni i catalanitat de…

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia…

Membre del Club Natació Sabadell Fou onze vegades campió de Catalunya tres cops en 50 m 1998, 2002, 2004, dos cops en 100 m 1998, 2003, quatre cops en 200 m 1998, 2002, 2003, 2004 i dos cops en 400 m estils individual 2003, 2004 En l’àmbit estatal fou vint-i-vuit vegades campió absolut dotze a l’estiu, una en 100 m 2004, vuit en 200 m 1997-2004, una en 400 m estils individual 2003 i dues en relleus 4 × 100 m estils 2003, 2004 i setze a l’hivern, una en 50 m 2004, sis en 100 m 1998, 1999, 2001-04, cinc en 200 m 1999, 2001-04, una en 400 m estils individual 2003 i tres en relleus 4 × 100 m…

Amb el Club Natació Sabadell, fou setze vegades campió de Catalunya quatre cops en 50 m lliure 1994, 1995, 1996, 1998 un cop en 100 m lliure 1994 un cop en 400 m lliure 1991 un cop en 200 m estils individual 1992 un cop en 400 m estils individual 1992 dos cops en relleus 4 × 100 m estils 1995, 1996 quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure 1991, 1992, 1995, 1996 i dos cops en relleus 4 × 200 m lliure 1991, 1996 En l’àmbit estatal, fou vuit vegades campió a l’estiu un cop en 50 m lliure 1995 dos cops en relleus 4 × 100 m estils 1991, 1994 quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure 1991…

Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A Vandini…

Hom parla d' ombra de sol quan el sol no és d’or o d’argent

Des de l’any 1970 formà part de l’equip soviètic És considerat un dels millors gimnastes de tots els temps, d’una gran potència i versatilitat que li permetia excellir en tots els exercicis Guanyà quinze medalles olímpiques, rècord superat només per la seva compatriota, la gimnasta Larissa Latinina, amb divuit medalles, i pel nedador nord-americà Michael Phelps , amb un total de setze medalles el 2008 Set d’aquestes medalles olímpiques foren d’or exercicis a terra, Munic 1972 exercicis a terra, anelles, salt al cavall i concurs individual, Mont-real 1976 i per equips i salt al…

El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans…

Començà tocant el saxofon contralt, que aprengué a tocar a setze anys, però poc després adoptà el tenor com a instrument principal Com a secundaris, utilitzà també el saxòfon soprano i la flauta El 1946 s’incorporà a l’orquestra de Dizzy Gillespie , en la qual consolidà el seu estil i s’establí com un dels tenors del bop per antonomàsia Tocà també en petites formacions amb les grans figures d’aquest moviment, entre els quals cal esmentar Milt Jackson , i el 1949 gravà el primer àlbum com a líder, James Moody and His Bop Men De l’any següent fins al 1952 residí a Europa, on gravà…