Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la…
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…
drogoaddicció
Psicologia
Sociologia
Relació establerta entre un individu i una droga que fa que no pugui prescindir-ne sense un gran esforç.
Aquesta relació s’estableix per l’ús repetit que el subjecte fa de la droga La drogoaddicció es pot donar tant amb substàncies que gaudeixen de mercat legal alcohol, tabac, certs preparats farmacèutics, substàncies volàtils, etc com amb d’altres el comerç i la circulació de les quals són illegals haixix, heroïna, cocaïna, etc La drogoaddicció, referida sobretot a drogues illegals d’administració endovenosa, com l’heroïna, començà d’ésser un seriós problema al món occidental a la fi dels anys cinquanta i començament dels seixanta, principalment als EUA Als Països Catalans aquesta habitud no es…
Fryderyk Franciszek Chopin

Fryderyk Franciszek Chopin
©
Música
Compositor i pianista polonès.
El seu pare, Nicolas Chopin, professor de francès a Varsòvia, havia nascut a Nancy, on la seva família s’havia installat des de feia dues generacions A vint anys Fryderyk Chopin ja era un pianista complet Anà a Viena, Praga, Dresden i Berlín i s’installà definitivament a París 1830, centre del Romanticisme francès, on desenrotllà una intensa activitat com a compositor i concertista i on es convertí en el professor de l’aristocràcia A la capital francesa es relacionà amb Liszt, Berlioz, Bellini, Rossini, Heine, Balzac i Delacroix, entre d’altres Els anys de vida conjunta amb George Sand 1838-…
Sacramentarium Rivipullense (Ripoll)
Art romànic
Museu Episcopal de Vic Ms 67 Sacramentarium Rivipullense Detall del foli 67v, amb una caplletra “C”, decorada a base d’un motiu imaginari, amb combinacions animals i vegetals Museu Episcopal de Vic Sacramentarium Rivipullense Foli 36v, en el qual ha estat representada la divinitat amb trets humans G Llop Aquest manuscrit el componen 221 folis 295 × 225 mm és conegut com a Sacramentarium vicense i que procedia de la Seu vigatana, no obstant sigui molt probable un altre origen De caràcter “francoromànic” per la seva escritura * , és a dir, carolí, presenta tintes negres i rubriques Les…
Merla roquera
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Cercavores
Àrea de nidificació del cercavores Prunella collaris als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie regularment distribuïda a l’alta muntanya pirinenca, regió que abandona majorment en arribar les èpoques més fredes llavors davalla a comarques de relleus accidentats en els dominis de la muntanya mitjana i la terra baixa mediterrània, i es pot observar, fins i tot, just al nivell de la mar L’àrea de cria dels cercavores queda ben delimitada, puix que ocupa d’una manera força homogènia els estatges subalpí i alpí en el domini supraforestal, fins a l’inici de la regió de les…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista.
Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…
Julio Fernández Rodríguez
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida S’installà a Catalunya al final de la dècada del 1960 com a venedor immobiliari A partir de la dècada del 1980 es començà a interessar pel vídeo i creà Ivex Films, que el 1987 s’associà amb Filmax La companyia es convertí en Filmax Group-Telegroup el 1990, quan Manuel del Val cedí a Fernández la marca Filmax, grup que presidí fins el 2010 L’any següent fundà la Sociedad General de Derechos Audiovisuales SOGEDASA per distribuir el material de la casa, destinat als cines i a la televisió La seva activitat com a productor es consolidà amb la creació, l’any 1995, de dues noves empreses a…
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina