Resultats de la cerca

De la seva primera novella, Kind tussen vier vrouwen ‘Criatura entre quatre dones’, sortiren moltes obres posteriors, com el cicle d' Anton Wachter 1939-60, assaigs, com ara De toekomst der religie ‘El futur de la religió’, 1947, i nombrosos reculls poètics Altres obres seves són Bericht uit het hiernamaals ‘Notícia del més enllà’, 1964, Het schandaal der blauwbaarden ‘L’escàndol de les barbes blaves’, 1968, Het schuldprobleem bij Dostojewski ‘El problema de la culpabilitat en Dostojevskij’, 1945 i Gustav Mahler Over de structuur van zijn symfonisch oeuvre ‘GMahler Sobre l’estructura de la…

Vida Germà de Francesc Viñas , estudià al Seminari de Barcelona Arran de l’èxit del seu germà inicià estudis musicals, que amplià a Roma, on era l’any 1894 Tornà a Barcelona 1896, on estudià amb Enric Morera i Antoni Nicolau El 1912 esdevingué mestre de capella de la seu de Barcelona Com a compositor conreà la música simfònica – El somni de sant Joan i L’encís 1908, ambdues per a orquestra– i el repertori religiós, i també escriví un  lied  i una sardana Bibliografia Viñas i Dordal, Marià Juli Garreta l’home i l’artista , Imp Aldus, Sant Feliu de Guíxols 1955

Estudià al Mozarteum de Salzburg i a Viena Assolí fama com a director de la Staatsoper de Berlín 1939-44 El 1949 anà a dirigir l’orquestra simfònica de Viena i féu moltes gires per l’estranger La seva fama esdevingué mítica quan estigué a càrrec de l’orquestra filharmònica de Berlín 1955-89 i la Staatsoper de Viena 1956-64 Des del 1965 fou codirector dels festivals de Salzburg Enregistrà molts discs, especialment de Beethoven i altres autors romàntics Actuà a Barcelona 1968 i 1972, i l’any 1969 inaugurà l’Auditorium de Palma, a Mallorca

Inicià els estudis musicals a la capital d’Estònia i completà la seva formació a Sant Petersburg amb Evgeni Mravinski A divuit anys inicià la seva carrera professional i el 1963 fou nomenat director de l’Òpera de Tallinn La seva presentació internacional tingué lloc el 1978 al Metropolitan Opera House de Nova York El 1980 emigrà als EUA, on inicià la seva collaboració amb les orquestres nord-americanes Des del 1990 és titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit Ha enregistrat més de dos-cents discs amb un impressionant repertori, en el qual destaquen els autors russos i…

Fou organista de les esglésies barcelonines del Pi 1842 i de Santa Maria del Mar 1844 i succeí Andreví com a mestre de capella de la Mercè 1853 Exercí la crítica musical i compongué unes 600 obres de música d’església 67 misses dos oratoris El descenso de la Virgen en Barcelona i La última noche de Babilonia una òpera Il Solitario música simfònica, de cambra i per a teclat És autor d’una missa de difunts per al general Castaños, per a grans cors i cant pla amb acompanyament instrumental Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando

Vida Estudià matemàtiques i filosofia a la Universitat de Bucarest El 1936 es doctorà a Berlín amb una tesi sobre Josquin Des Prés Del 1939 al 1945 treballà a l’Escola Superior de Música de Munic i un cop acabats els seus estudis musicals començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín en substitució de W Furtwängler, de qui després fou assistent Tot seguit passà a dirigir d’altres orquestres alemanyes, i debutà a Londres el 1948 Compaginà aleshores les seves actuacions a Itàlia i la docència a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb els compromisos amb l’Orquestra Simfònica de l’SDR de…

Fou alumne de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Començà la seva carrera com a flautista solista de l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma i ben aviat emprengué gires per Itàlia i Europa amb un repertori molt ampli, encara que demostrà una afinitat particular per la música barroca i la del segle XX Molts compositors, especialment italians, com Berio, Maderna, Nono o Petrassi, li dedicaren algunes obres Fou professor de l’Acadèmia de Santa Cecília, així com dels Cursos d’Estiu de Darmstadt i de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki Entre les obres que enregistrà sobresurten els…

Estudià orgue amb LV Vierné i composició amb G Fauré i ChM Widor Després d’una primera etapa dedicada a la composició, es consagrà fonamentalment a l’ensenyament Fou professora d’harmonia al Conservatori de París 1909-24, a l’École Normale de Musique 1920-39 i al Conservatori Americà de Fontainebleau des del 1921 El 1949 tornà al Conservatori de París com a professora d’acompanyament Per les seves classes van passar figures com A Copland, E Carter, J Françaix, I Markevitch o W Piston Desenvolupà una gran activitat com a directora i fou una de les primeres dones que dirigí una orquestra …

Inicià els seus estudis musicals a Sant Petersburg i a Praga i més tard viatjà a Roma, on rebé lliçons de composició d’O Respighi al Conservatori de Santa Cecília En 1924-29 dirigí diverses orquestres italianes i el 1937 es traslladà als Estats Units com a director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, a Minnesota Dos anys després anà a Hollywood, on inicià la carrera com a músic de cinema, amb bandes sonores com les de Salome W Dieterle 1953 o The Mountain E Dmytryk 1956 En la seva obra, de gran sentit colorístic, es veu clarament la influència del seu mestre Respighi

Cec des de la infantesa, estudià música a la seva ciutat natal i tingué com a professor de piano Salvador Giner Malgrat la seva curta vida, aconseguí desenvolupar el seu talent creador, manifest en els diversos gèneres que conreà música vocal, de cambra, per a piano i també per a orquestra Entre les composicions orquestrals, destaquen Canción Valenciana 1919 i De la huerta valenciana Algunes de les seves obres s’estrenaren al Teatre Principal de València, amb l’Orquestra Simfònica de València, sorgida el 1916 Ja a la seva època fou molt valorat per la crítica, que destacà les…