Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
La ciutat dels prodigis
Cinematografia
Pel·lícula del 1998-1999; ficció de 150 min., dirigida per Mario Camus García.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona, Sogedasa Madrid, Tanaïs Com, France 3, SFP i Canal + França, Continental Filmes i RTP Portugal ARGUMENT La novella homònima d’Eduardo Mendoza en castellà, 1986 en català, 2000 GUIÓ MCamus, Gustau Hernández, Ester Cases, Olivier Rolin FOTOGRAFIA Acacio de Almeida Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Rafael Palmero MUNTATGE José María Biurrún MÚSICA Jean-Marie Sénia SO Adrien Nataff so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Olivier Martínez Onofre Bouvila, Emma Suárez…
Jaume Ramon Vila
Heràldica
Heraldista, historiador i memorialista.
Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…
, ,
música de Gènova
Música
Música desenvolupada a Gènova (Itàlia).
Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX,…
Tots els camins duen a Roma
Literatura catalana
Llibre de memòries d’Agustí Calvet, Gaziel, publicat el 1958.
Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la…
Conxa
Literatura catalana
Protagonista de Pedra de tartera, novel·la de Maria Barbal.
La novella neix des de la perspectiva d’un personatge femení ja gran, Conxa, que recorda la seva existència en un poblet del Pallars Conxa fou una nena obedient i amb poc caràcter que visqué primer sotmesa als pares, a la mare, de manera especial i, posteriorment, a la tia La seva existència fou dura, pel fet de viure en un món pobre, Pallarès, on les persones comptaven ben poc ella, malgrat que se n’adona, és incapaç de dur a terme cap mena de protesta o reacció La seva felicitat va lligada de manera estreta a la figura del promès i del marit, primer, i dels fills que tenen,…
calandra
Tecnologia
Màquina consistent en un conjunt de corrons superposats entre els quals passa una matèria contínua (paper, teixit, etc) que és sotmesa a l’acció combinada de la pressió i el lliscament.
En la indústria paperera la calandra és emprada per a comprimir, allisar i ensetinar el paper o el cartó, imprimir una marca a imitació de filigrana o estampar, mitjançant corrons d’acer gravats Els corrons d’aquestes calandres són escalfats per un corrent de vapor que hi entra axialment En la indústria del cautxú la calandra és emprada en la preelaboració En la indústria tèxtil és emprada especialment en l’acabat dels teixits de cotó, lli, raió i seda, i, a la sortida del batà, per a fer compacta la napa Els corrons metàllics solen ésser escalfats per vapor o, menys correntment, amb foc…
Siracusa

Vista general de Siracusa
Giuseppe (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres Víctima de diversos terratrèmols especialment el del 1170 i el del 1693, la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu i arquebisbat Posseeix dos ports L’Apollónion, a Siracusa Michael kogan CC BY-SA 20 Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar colònies a l’…
Trento
Ciutat
Capital del Trentino-Alto Adige i de la província homònima, al Trentino, Itàlia.
Situada a la vall del riu Adige, a una alçada de 192 m, gaudeix d’un clima benigne La part vella de la ciutat, construïda entorn de la catedral, és en un revolt del riu, i hi són abundants les cases nobles i els palaus Modernament, la ciutat nova s’ha estès cap a l’E en barris perifèrics situats en les petites elevacions que envolten la ciutat, i també cap a la banda dreta del riu, al peu del Dos Trento, antiga construcció romana i més tard fortí austríac És un important nucli de comunicacions, i hi ha indústria de mobles, metallúrgica i tèxtil cotó És seu arquebisbal Conquerida pels romans…
Elam
Història
Antiga regió del SW d’Àsia, a l’E del Tigris.
La història d’Elam terme que significa, potser, “terra del déu” es caracteritza per la lluita constant que mantingué amb Mesopotàmia Sumer, Babilònia i Assíria Mentre Elam cobejava les riqueses de les seves ciutats, els mesopotamis ambicionaven els minerals elamites Cal distingir-hi sis períodes o fases del 2400 al 1850 aC hi ha documentada, en primer lloc, la dinastia d’Awan c 2400-2230 aC, la qual restà sotmesa a Accad a partir del regnat de Sargon A la mort de Kutir-in-Šušinak, que donà la independència al seu país, desaparegué aquesta dinastia i pujà en lloc seu la de Simaški c 2230-1850…
Ifni
Geografia física
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina