Resultats de la cerca
Es mostren 1018 resultats
Febre recurrent
Patologia humana
La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres…
La dama enamorada
Literatura catalana
Drama de Joan Puig i Ferreter, escrit entre el 1907 i el 1908, publicat el 1908 i estrenat aquell mateix any al Teatre Novetats de Barcelona.
Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí configura la plenitud vital i intellectual…
lepiota

lepiotaLepiota brunneoincarnata
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les agaricàcies, sapròfits nitròfils que viuen sobre el terra, preferint els sòls calcaris rics i els boscos d’arbres de fulla ampla, de mida petita, i típicament tenen un anell a la tija.
Aquest grup inclou algunes espècies que poden resultar mortals Lepiota brunneoincarnata , Lepiota helveola Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums Macrolepiota procera , però aquests són molt més grossos És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d’evitar confusions amb les tòxiques
Respostes de les comunitats de papallones al canvi climàtic
Les papallones són idònies per a detectar els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes per tres raons principals En primer lloc, com a organismes ectoterms, el seu cicle biològic és molt dependent de la temperatura ambiental En segon lloc, els temps generacionals són molt curts i possibiliten respostes clares quant a les poblacions en l’espai d’una dècada o menys Finalment, el fet de disposar de dades històriques i actuals permet comparar els canvis produïts en la distribució relacionats amb les variacions climàtiques Aquests tres factors han permès documentar alguns canvis notables…
Estudis sobre els líquens i els fongs liquenícoles
Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…
Bronzes d’indumentària de la zona nord-oriental de Catalunya (segles VI-VII)
Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn…
John Blow
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Rebé la primera educació musical a la Magnus Song School de Newark A l’edat de deu anys ingressà com a cantor a la capella reial, en el període de la Restauració de Carles II Sota la tutela del compositor i organista anglès Christopher Gibbons, progressà de tal manera en el seu aprenentatge musical que l’any 1668 fou proposat per a ocupar el càrrec d’organista de l’abadia de Westminster A partir d’aquell moment compaginà la tasca d’organista i compositor amb altres ocupacions, com la de master of the children de la capella reial i la de master of choristers de la catedral de Saint Paul…
Terra baixa
Literatura catalana
Drama contemporani d’Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana.
L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor, Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…
,
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa mediterrània, des…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina