Resultats de la cerca
Es mostren 6586 resultats
esfreixurar-se
Fatigar-se en extrem en algun treball; treure el fetge per la boca.
Partit Comunista Català
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1928 a Lleida per iniciativa d’un grup de marxistes i catalanistes formats a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, als quals s’afegiren elements radicalitzats d’Estat Català.
Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren…
Kailash Satyarthi
Economia
Activista social indi.
Es graduà en enginyeria elèctrica i posteriorment es diplomà en enginyeria d’alts voltatges Es dedicà a la docència d’aquestes matèries en una institució d’ensenyament superior durant uns quants anys, i més tard decidí dedicar-se a la lluita contra el treball infantil El 1980 contribuí a la fundació del Bachpan Bachao Andolan BBA, una organització per a erradicar el treball infantil i impulsar l’educació dels infants a l’Índia, uns 140 milions dels quals s'estima que han de treballar, poc menys de la meitat en condicions de servitud o d’esclavatge Líder d’aquesta…
canvi
Economia
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat.
La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com un concepte…
productivitat mitjana
Economia
Quantitat d’output corresponent a cada unitat d’input emprat en el procés productiu.
Una de les grans preocupacions econòmiques ha estat i és l’elevació de la productivitat global, és a dir, l’obtenció d’una més gran quantitat de productes amb el mateix consum de factors productius Dos n'han estat els camins l’increment del progrés tecnològic i l’increment de la productivitat del treball basant-se en els estudis de racionalització del treball efectuats per Taylor, Gilbreth, Marey, Fayol, etc Segons els autors marxistes, però, aquesta racionalització suposa un augment de l’explotació del treball
robot industrial
Tecnologia
Robot manipulador que pot posicionar i orientar materials, peces, eines o dispositius especials per a l’execució de tasques diverses en les diferents etapes de la producció industrial.
Els robots industrials clàssics tenen tres graus de mobilitat i, en funció de l’espai de treball que generen, es classifiquen en robots cartesians , quan aquest espai té forma cúbica, robots cilíndrics , quan generen un espai cilíndric, robots polars , si el generen en forma de cúpula, i robots de braç articulat quan el seu espai de treball no té una forma definida Els robots industrials considerats no clàssics tenen més de tres graus de llibertat Cal destacar el robot industrial antropomòrfic , capaç de generar un espai de treball gairebé esfèric, i el…
previsió social
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes legals a favor dels treballadors.
Comprèn l'assegurança social de vellesa, invalidesa, accident de treball, malaltia, maternitat, viduïtat, orfenesa i atur forçós A l’Estat espanyol, és integrada al sistema de la seguretat social, la gestió de la qual correspon al ministeri del treball, a través de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social, les mutualitats laborals i les mútues patronals Inclou tots els treballadors de més de 16 anys, per compte d’altri, que cotitzin a la seguretat social, els càrrecs de les empreses, els funcionaris de l’estat i dels organismes oficials, els presos que exerceixen…
Charles Bedaux
Enginyer nord-americà d’origen francès.
Descobrí una forma de mesurar i d’incentivar el treball manual La base del seu sistema, el punt minut o punt Bedaux , dona la quantitat de treball que pot ésser realitzat per un obrer mitjà en un minut, a un ritme tal que sostingut durant una jornada de vuit hores, no arribi a esgotar-lo tot treball que excedeixi els seixanta punts per hora és recompensat amb una prima Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els nazis i el govern de Vichy i, en acabar-se la guerra, fou extradit als Estats Units, fou jutjat i, en ésser condemnat per traïció, se suïcidà
màquina pentinadora
Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els…
Beat Streuli
Art
Artista suís.
El seu treball se centra a captar fragments de la vida quotidiana a les grans ciutats, per mitjà d’imatges projectades en seqüències encadenades de diapositives, fotografies o vídeos, amb efectes de càmera lenta Amb referències cinematogràfiques, li interessa la “normalitat”, allò que es produeix entre els extrems, i sovint se centra en adolescents, sense voler illustrar una situació, sinó més aviat construir un univers parallel Tracta els rostres com a superfícies que comuniquen molta informació en poc temps L’espectador intervé en el seu treball i en forma part L’…