Resultats de la cerca

Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…

Situació i presentació El terme de Castellar del Vallès, d’una extensió de 44,91 km 2 , és situat a la vall alta del Ripoll, afluent del Besòs, que solca el municipi de NW a SW Limita al N amb el terme de Sant Llorenç Savall, a llevant amb el municipi de Sentmenat, al S amb Sabadell i al SW i W amb Terrassa i Matadepera El terreny és força accidentat, a la dreta del riu, pels contraforts sud-orientals del massís de Sant Llorenç del Munt la carena del Sabater, 701 m, Mont-rodon, 615 m, ambdós accidents al límit amb el municipi de Matadepera i, a l’esquerra del Ripoll, per les Roques d’Aguilar…

La geografia Cap de comarca, Ripoll Des del punt de vista morfològic, el Ripollès, bé que immergit en el muntanyam pirinenc oriental, consta de tres sectors un fragment del Pirineu axial, caracteritzat per la superficialitat de l’empremta del glacialisme un sector del Prepirineu meridional, d’orientació WSW-ENE, que desapareix a la ratlla del Ter per reaparèixer a l’Empordà, arran de la Muga i el Subpirineu, el veritable Prepirineu ripollès, amb més margues i gresos que el Prepirineu ponentí, calcari, i d’època més recent, eocènica i no mesozoica El Pirineu axial ripollès assoleix al Puigmal…

Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…

Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…

Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…

La literatura popular oral és molt rica la literatura escrita, al contrari, ha estat d’aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de Bascònia A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el labortà, el guipuscoà, el biscaí i el suletí Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels s XIV i XV Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avendaño, cap dels onyacins, i la crema d’Arrasate Mondragón Pel cant de Bereterretx , que narra l’…

Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera trapezoidal, des de llevant F Tur El lloc de Palau Sardiaca és al cim d’un dels petits pujols de l’inici dels terraprims, a l’extrem de ponent de la plana alluvial de l’Alt Empordà, uns 200 m al nord-est de Santa Eulàlia Mapa 258M781 Situació 31TDG976697 Per anar-hi cal agafar el camí que hi porta des del poble de Santa Eulàlia L’església, també anomenada Sant Esteve de Palau de Santa Eulàlia, que roman oberta, es troba al bell mig del petit nucli agregat, al costat del palau dels ardiaques i a tramuntana del gran casal de Can…

Situació Façana de ponent de l’església, rematada per un alt campanar d’espadanya, amb dos pisos de finestres, d’arcades força singulars, tant per l’estructura com per les mides J Bonell L’església parroquial de Santa Maria es dreça al bell mig de la vila d’Agullana, a la plaça de l’Església Mapa 220M781 Situació 31TDG875936 El principal accés a la vila d’Agullana és la carretera local que surt de la N-II i que s’agafa —anant en direcció a la frontera— uns 2 km abans d’arribar a la Jonquera el…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…