Resultats de la cerca
Es mostren 4826 resultats
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
Alföldy Géza
Historiografia
Historiador i epigrafista hongarès.
Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…
Josep de Ribera i Cucó
Martiri de sant Bartomeu, de Josep de Ribera i Cucó
© (MAC) Arxiu Fototeca.cat
Pintura
Pintor d’origen valencià, però italià d’adopció, conegut amb el sobrenom de Lo Spagnoletto.
Palomino afirma que fou deixeble de Francesc Ribalta, encara no ha pogut ésser comprovat Molt jove anà a Roma, on visqué intensament la nova manera introduïda per Caravaggio Es creu que de l’any 1611 al 1615 estigué a Roma freqüentant l’Accademia di San Luca, d’on anys més tard fou nomenat acadèmic 1626 Per raons de tipus personal fugí a Nàpols, on s’establí definitivament L’any 1616 es casà amb Catalina Azzolino, filla d’artista Molt aviat — a causa de la qualitat del seu art i la seva ascendència — fou protegit pels representants de la corona de Castella el duc d’Osuna i el comte de…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…
,
Alcorà

Sobrecoberta de la versió en català de l'Alcorà realitzada per Mikel de Epalza
Llibre sagrat dels musulmans que inclou la predicació de Mahoma.
El mot àrab qur'ān prové de la rel siríaca qryn , que significa recitació salmòdica, lectura en veu alta, predicació És anomenat, també, furqān discriminació entre el bé i el mal, ḏikr amonestació, hudā guia, etc El text àrab actual de l’Alcorà és el resultat d’una llarga i conscienciosa elaboració El ductus consonàntic del text fou precisat a l’època d’'Uṯman 644-655 la seva vocalització, però, és posterior Consta de 114 sures o capítols, ordenades segons llur dimensió, llevat la primera sura fātiha la que obre el Llibre Cada sura conté un nombre de versicles ayāt , que oscilla entre 3 i…
Maria Gràcia Bassa

Maria Gràcia Bassa
© Autor desconegut. Arxiu Municipal de Palafrugell-Fons Família Bassa Rocas
Literatura catalana
Poetessa, periodista, traductora i folklorista, coneguda generalment per la signatura Gràcia B. de Llorens.
Vida i obra Filla de Joan Bassa i Bosch 1838-1906, comerciant que havia fet fortuna a l’Havana, i d’Irene Rocas i Romaguera 1861-1947, folklorista i lexicògrafa, gaudí d’una educació privilegiada per a la seva època El 1902 s’inicià en la creació literària, i el 1903 publicà els seus primers poemes en els setmanaris empordanesos Catalunya artística i La Crónica , de Palafrugell Participà en diverses ocasions als Jocs Florals de Girona i fou guardonada amb el premi Prudenci Bertrana 1903 i el premi de la Diputació Provincial 1909 Aquests èxits primerencs li permeteren entrar en contacte amb…
,
Sant Sadurní de l’Heura (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació El campanar vell F Tur L’església de Sant Sadurní és el temple parroquial de Sant Sadurní de l’Heura, municipi situat als vessants septentrionals de les Gavarres, i és al nord-est del seu terme Dista uns 2 km a ponent del nucli de població de Cruïlles Mapa 334M781 Situació 31TDG995452 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, la qual porta fins al mateix poble, al centre del qual, ben destacada, hi ha l’església JBH-MLIR Història Una referència sobre Salzet “ Saliceto ” “ que en diuen Sant Sadurní ” apareix en un document de l’any 978,…
Castell i vilatge de Montlleó (Áger)
Art romànic
Situació Situat prop del port d’Àger, a 979 m, al cim de la carena que limita la vall d’Àger per la banda meridional A l’indret hi ha un vèrtex geodèsic Mapa 32-13327 Situació 31TCG128504 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, des del port d’Àger, hem d’agafar la pista que porta al repetidor, passar per sobre uns camps i, tot seguint la carena, enfilar-nos fins al cim del primer turó JBM Història L’indret de Montlleó és conegut des de l’any 1173 En aquesta data el lloc pertanyia a Bernat d’Àger, que tenia diferències amb l’abat Ramon de Sant Pere d’Àger, el qual li reclamava la…
Castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
Situació Castell medieval, residència inicial de la comunitat canonical augustiniana, aixecat sobre una torre romana de l’antiga muralla de la ciutat ECSA - JJ Menchón El castell del Paborde i les seves dependències eren situades al redós i a l’interior de la torre romana dita actualment del Paborde o de l’Arquebisbe, al peu de la muralla romana de la ciutat, just darrere el costat nord-est del conjunt catedralici Aquest punt correspon avui dia al palau episcopal, obra de l’inici del segle XIX, el qual és emplaçat a la plaça del Palau Cal afegir que tota aquesta àrea, a l’edat mitjana, era…