Resultats de la cerca
Es mostren 4613 resultats
La pèrdua de lideratge (1905-1920)
Envelliment i ensopiment La Caixa de Barcelona està envellida La Junta de Govern no s’ha posat al dia i en pagarà les conseqüències La satisfacció per l’obra feta, característica de l’etapa anterior, desapareix com a resultat de les lliçons que li dóna la Caixa de Pensions i d’Estalvis Fins a l’aparició d’aquesta competència, no hi havia comparació possible, ja que les altres caixes d’estalvis es trobaven en altres poblacions catalanes, de menor importància Ara, la població de Barcelona pot establir comparances i totes donen la Caixa de Pensions com a guanyadora L’any 1920 és el primer que…
porc marí
Porc marí
Fausto Tinti, Universitat de Bolonya (CC BY-NC-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 2 m de llargada i és d’aspecte inflat, bé que el cos sigui de secció triangular, té la boca petita, els ulls i els espiracles grossos, cadascuna de les dues aletes dorsals proveïda d’una espina i la pell és aspra i negrenca.
Habita damunt els fons sorrencs, a profunditats superiors als 500 m
boixa
Tecnologia
Oficis manuals
Peça cilíndrica, de secció de corona circular, generalment de ferro colat, acer, bronze o llautó disposada dins el botó d’una roda o politja, a l’ull de la solera del molí, etc, per l’interior de la qual passa l’eix o l’arbre, el collferro, etc, i en general treballa com a coixinet de fregament.
En les politges solidàries a l’arbre, la boixa consisteix en dues peces que actuen com a tascons per a fixar la politja a l’arbre, i és anomenada boixa partida
taloja
Construcció i obres públiques
Instrument emprat pels paletes i pels guixaires per a igualar i allisar l’argamassa i el guix amb què han arrebossat, enguixat, una paret, un mur, i que consisteix en una peça plana de fusta, de secció quadrada, proveïda en el punt mitjà d’una de les seves cares d’un mànec que hi és disposat perpendicularment.
boixeta
Tecnologia
Peça de boix o d’una altra fusta, d’uns 30 cm de llargària, llisa, de secció circular i més gruixuda al centre i als extrems (un dels quals pot ésser eventualment afuat) que no a la resta de l’eina, que és emprada pels sabaters per a allisar i brunyir la sola de les sabates.
cisell
Cisell
© fototeca.cat
Oficis manuals
Eina consistent en una barra d’acer de secció hexagonal o octagonal, acabada per un dels seus extrems en un tall, en el sentit de l’amplada, i per l’altre, en un cap, que hom percudeix amb eines manuals o mecàniques per tal de tallar o desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
Estudios de Historia Moderna
Història
Publicació aperiòdica d’estudis d’erudició històrica d’àmbit hispànic, bàsicament sobre el Principat de Catalunya, editada, del 1951 al 1955, per la secció de Barcelona de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i, des del 1955 fins al 1959, només per aquesta segona entitat.
N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana de Tarragona
Introducció Durant l’època romana tardana i visigòtica l’església de Tarragona va gaudir d’una gran importància institucional atès el seu caràcter de seu primada i metropolitana envers la resta d’esglésies hispàniques Aquest fet impulsà un programa de construccions religioses que influí de manera molt important en el procés de transformació de la topografia de la ciutat El llegat arquitectònic i urbanístic de l’època imperial va servir com a base d’aquestes adaptacions i, sobre dit llegat, s’introduïren les noves concepcions estètiques transportades del món bizantí i dels pobles germànics A…
Les hormogonees
Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix vaginata a/b x 800/ × 1000 4 Spirulina subsalsa x…
carretera
Encreuament de carreteres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Via de comunicació, generalment pavimentada, que permet la circulació, simultània i en dos sentits, d’automòbils (originàriament, de vehicles de quatre o més rodes) a través de dues o més vies de circulació.
La construcció de les carreteres modernes és efectuada mitjançant un estudi previ del traçat òptim no existent o corresponent a vies de comunicació ja existents, l’aplicació de les solucions tècniques adequades a fi de facilitar-hi el trànsit dels vehicles de motor amb un màxim de velocitat i de seguretat i amb un mínim de despeses, tant de construcció com d’explotació El traçat és efectuat, partint dels punts fixos ciutats, centres industrials, etc per on ha de passar, per mitjà de l’estudi detallat del terreny, i és en funció de la natura d’aquest terreny, del cost de les obres de fàbrica…