Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso…

Signatura del tractat Signat a la ciutat d’Utrecht l’11 d’abril de 1713, després de llargues converses iniciades a Londres el 1711, fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors El conjunt de tractats afectà, d’una banda, França i Espanya, i de l’altra, els aliats antiborbònics la Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal Felip V fou reconegut rei d’Espanya i de les Índies, però perdé les possessions europees, que passaren sobretot a poder d’Àustria Frederic Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l’alt Gelderland Savoia…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres…

Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista  Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…

Sorgí dels Debats al Territori celebrats els anys 2003 i 2005 pel moviment associatiu cultural català MACC, a partir dels quals es posà de manifest la necessitat d’un organisme per a la comunicació, la coordinació i la collaboració entre les entitats Amb aquest objectiu, la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català crearen l’ENS inicialment amb el nom d’Ens de Comunicació Associativa, del qual Antoni Carné  fou elegit president fundador A la seva mort 2015 ocupà el càrrec Josep Viana i, el 2019, el rellevà Rosa Maria Provencio…

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…

Graduat en art dramàtic el 1989, debutà en una producció independent el 1991 L’any següent interpretà el seu primer paper important a My New Gun , de Stacy Cochran, i es projectà com un dels actors més sollicitats del cinema independent en Boogie Nights 1997, de Paul Thomas Anderson Posteriorment actuà en Happiness 1996, de Todd Solondz  Flawless 1999, de Joel Schumacher The Talented Mr Ripley 1999, d’Anthony Minghella  Magnolia 1999, de Paul Thomas Anderson  Almost Famous 2000, de Cameron Crowe  State and Main 2000, de David Mamet  Red Dragon 2002, de Brett Rattner, i Cold Mountain 2003, d’…

A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104,…

Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en…

L’aglomeració comprèn 1010498 h 1996 Més del 40% de la població activa treballa en organismes i oficines del govern El nucli central conserva un caràcter tradicional, però la resta de l’àrea urbana ha tingut remodelatges recents nous barris residencials acomodats a l’est Sandy Hill, Eastview, un modern sector administratiu al centre carrer Booth o cap a la perifèria Confederation Heights, cinturó verd entorn de l’àrea urbanitzada i a les vores del Rideau Hi ha indústries, bé que només la foneria hi és relativament antiga Més modernes són les indústries tipogràfiques, les de…