Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
Miklós Rózsa
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà d’origen hongarès.
Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951,…
,
Hipòlit Rovira i Meri
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de Busianos Com a…
Xavier Viura i Rius
Literatura catalana
Teatre
Poeta i autor teatral.
De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia i Revista Catalana També fou redactor de Joventut i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…
,
Manuel Vilar i Roca
Escultura
Escultor.
Adolescent, ingressà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny El 1833 obtingué la pensió a Roma Fou deixeble d’Antoni Solà i de Pietro Tenerani, al taller del qual treballà, i rebé consells de Bertel Thorvaldsen Acomplí el seu compromís amb la Junta de Comerç barcelonina, que l’havia pensionat, enviant a l’Escola les obres originals corresponents Jasó —guix de dimensions naturals—, Latona i els llauradors —relleu de guix d’1,90 m d’alçada per 1,15 m d’amplada— i Deianita i el centaure Neso —guix de dimensions naturals— El 1845 fou contractat…
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de…
,
Emili Tintorer i Vilaseca
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i crític teatral.
Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…
,
Josep Alsina i Clota
Història
Hel·lenista.
Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de…
,
Francesc Gras i Elias

Francesc Gras i Elias
© Fototeca.cat / D. Campos
Història
Teatre
Literatura catalana
Historiador, prosista, poeta i dramaturg.
Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894 Hijos ilustres de Reus , 1899 Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907 Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894 El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’…
,
Giorgione
Grup de dones , dibuix fet per Giorgione
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Giorgio Barbarelli, pintor cinccentista venecià.
G Vasari parla de tres moments estilístics en l’obra de Giorgione un autodidactisme de joventut, un aprenentatge amb G Bellini i una admiració darrera per Leonardo Del seu curt catàleg sobresurten obres com la Mare de Déu de Castelfranco 1504, on s’aparta decididament de les composicions dels seus antecessors venecians en donar una gran importància al paisatge Assolí un grau més gran de perfecció dins el paisatge d’atmosfera en La tempesta Galleria dell’Accademia, Venècia i en el Concert campestre Musée du Louvre, una de les obres mestres per a estudiar l’aspecte,…
Josep Ginés i Marín
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i el 1786 fou pensionat per aquesta entitat per estudiar a l’Academia de San Fernando Les primeres obres foren la decoració de la façana de la sala de ball del palau del marquès de Cogolludo i l’ornamentació de l’escala del Palacio Real Carles IV li encarregà 1790 alguns grups per al seu famós Pessebre són notables l’harmonia de conjunt i la perfecció de detall del dels Innocents El 1794, malgrat la seva joventut, fou nomenat escultor de cambra honorari Intervingué com a tal en ornamentacions per a la Casita del Príncipe d’El…