Resultats de la cerca
Es mostren 9557 resultats
Bernat Hug de Serrallonga
Història
Magnat.
Formà part del seguici i la cort del comte Nunó Sanç i més tard dels del rei Jaume I Era fill de Ramon de Serrallonga, senyor de Serrallonga i de Cabrenys Es casà amb la vídua Ermessenda de Cortsaví, pubilla del patrimoni de Cortsaví, la Bastida i Bula d’Amunt, de la qual tingué tres fills i dues filles Les seves actuacions polítiques començaren el 1217 Era vassall del vescomte de Castellnou pel patrimoni de Serrallonga i del comte d’Empúries pel castell de la Clusa El 1228 jurà a Barcelona les paus i treves manades per Jaume I i sembla que assistí amb el comte rossellonès a la…
Rufino Tamayo
Pintura
Pintor i muralista mexicà.
Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el…
Ahmet Sukarno
Història
Polític indonesi.
Enginyer, aviat destacà pel seu nacionalisme, que el portà a fundar 1927 el partit nacional indonesi, en el qual aplegà tots els grups partidaris de la independència del país respecte a Holanda Prohibit el partit, fou empresonat 1929-31 El 1939 hom tornà a encarcerar-lo, i més tard fou deportat a Sumatra, on, durant la guerra del Pacífic, fou alliberat 1942 pels japonesos, amb els quals collaborà, empès per la seva animositat envers Holanda En acabar la guerra proclamà la independència d’Indonèsia 17 d’agost de 1945, però el govern holandès tornà a controlar el país fins a la fi…
Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca
Societat creada el 1876, en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar una xarxa ferroviària de 216,5 km.
Formada per la línia d’Artà 1875-1921, la branca a sa Pobla 1878, la branca a Alaró 1881, clausurada el 1935, la branca a Felanitx 1897, la línia de Santanyí 1916-17 i la branca al port de Palma 1931 El 1951 la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta passà a explotar aquestes línies, i més tard clausurà les línies de Palma a Santanyí 1964 i de sa Pobla a Felanitx 1968 El 1993 foren transferides a les Illes Balears les competències en matèria de transports per ferrocarril, que foren assumides des del gener del 1994 L’antiga Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca passà a ésser…
James K.J. Thomson
Historiografia
Historiador britànic.
Especialitzat en història econòmica, es doctorà el 1976 amb un estudi sobre la indústria cotonera del Llenguadoc a la Universitat de Sussex, d’on és professor des del 1973 Més tard, s’interessà per la història de la indústria cotonera a Catalunya, i fruit de la seva recerca són els llibres La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII 1990 i A distinctive industrialization, cotton in Barcelona 1728-1832 1992, premiat per l’IEC el mateix any Ha estat professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, de la Universitat Lumière Lió 2 1996-97 i de les…
Gustave Thils
Cristianisme
Teòleg belga.
Fou un dels teòlegs belgues experts en el concili II del Vaticà, en el qual contribuí a redactar el decret sobre ecumenisme Ensenyà teologia moral i Bíblia al seminari major de Malines i, més tard, teologia fonamental a la Universitat Catòlica de Lovaina Publicà Théologie des réalités terrestres 1946, obra en la qual exposa algunes de les idees que figuren en la constitució Gaudium et spes del concili II del Vaticà Posteriorment, la seva reflexió abraçà el camp de l’ecumenisme, temàtica que tractà en el llibre Histoire doctrinale du mouvement oecuménique 1955 Després del concili…
Maxime A. Faget
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic nord-americà.
Graduat en enginyeria mecànica per la Louisiana State University, durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de submarins de la US Navy L’any 1946 començà a treballar en el programa espacial nord-americà com a investigador del Langley Research Center, a Hampton Virgínia L’any 1958 fou un dels 35 científics escollits per al Projecte Mercury per a desenvolupar el programa espacial nord-americà Faget féu contribucions decisives al disseny de les càpsules Mercury, com ara el perfil aerodinàmic punxegut, i no amb ales com suggerien la resta d’enginyers, i el recobriment amb materials aïllants per…
Peter Agre
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar…
Mestres cantaires
Història
Poetes populars alemanys, sovint menestrals, dels s. XIV al XVI, que s’autodenominaven ‘mestres’ per tal de diferenciar-se dels seglars no instruïts.
Estaven organitzats en corporacions on la poesia era considerada una ciència amb regles molt estrictes Tot i ésser els successors de la poesia cortesana Minnesang , només tractaven de temes sacres i històrics amb finalitat didàctica Llur poesia tendeix a l’abstracció i a l’allegoria i s’aparta de la vida que els envolta Els més famosos són Heinrich von Meissen, considerat el fundador d’aquest moviment artístic, Hans Volz i Hans Sachs, que intentaren d’introduir innovacions mètriques i musicals El centre dels Mestres cantaires passà al s XV de Renània a Nuremberg i, més tard, a…
El Mercantil Valenciano
Periodisme
Diari en castellà, fundat a València l’1 d’abril de 1872, com a continuació del Diario Mercantil de Valencia.
Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra…