Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Sant Genís de Casavells (Corçà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis aparellat amb blocs de pedra trencats amb el martell i sense polir, perfectament disposats formant filades al centre, una finestra F Baltà L’església de Sant Genís de Casavells és el temple parroquial del poble de Casavells, situat en un tossal porrenlairal, no gaire lluny de la confluència del Rissec i el Daró i uns 2 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 334M781 Situació 31TEG029499 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou El poble de Casavells es troba a 1,8 km de l’inici d’aquesta carretera, des…
Sant Julià de Corçà
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià de Corçà es troba al bell mig de la població, a la plaça de l’Església Mapa 334M781 Situació 31TEG015487 La vila de Corçà és al peu de la carretera comarcal C-250 de Girona a Palamós La clau de l’església és a la rectoria Història La villam Quartianum és esmentada entre les possessions del bisbe de Girona en un precepte del rei Lluís el Tartamut de l’any 878 En un altre diploma, de Carloman II —fill de l'anterior—, del 881, a favor del bisbe, es repeteix aquesta allusió i, amb variants poc significatives en la grafia, en altres…
Sant Genís de Gavarrós (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Genís de Gavarrós del costat sud-est R Viladés En un dels indrets més elevats del Berguedà s’aixeca aquesta església, antiga parròquia És ben bé a la falda del Puigllançada, en un dels pocs planells que hi ha en aquests entorns Si per la banda de tramuntana la vista és nulla, pel sud hom pot gaudir d’una bona vista atesa la seva altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 10,7 — y 81,7 31 TDG 107817 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de…
Expansió internacional de les arts escèniques catalanes. 1978-2007
Els grups teatrals formats sobre la base de la nova cultura escènica de la Catalunya de la dècada del 1960 es van autodefinir com a “teatre independent” És a dir, teatre no lligat a la migrada oferta teatral de l’Estat espanyol que es feia només a Madrid, ni a l’anomenat “teatre comercial”, que era de baixíssima qualitat, i amb un públic en regressió Principals actuacions a l’estranger El teatre independent va començar essent no professional i es va submergir en una recerca lliure dels llenguatges escènics i dels espais teatrals, i, tot lluitant amb la censura, va elaborar, o va traduir i…
El primer codi marítim (1282-1829) i el primer banc públic (1401)
El comerç –fonamentalment marítim– fou decisiu per a una societat amb pocs recursos naturals per a explotar, però amb un gran dinamisme intern El món modern no podria funcionar sense la tutela que exerceixen els bancs públics –d’una ciutat estat, d’un estat nació o d’una federació d’estats– sobre l’activitat d’intermediació financera privada Si el món modern comença amb el Renaixement, els primers bancs públics són a la vora de la Mediterrània Les bases del comerç El comerç es basava en la producció d’uns béns que es podien exportar, la construcció de naus en unes fàbriques conegudes com “…
La premsa al servei de la mobilització política
Diaris publicats a Barcelona 1924 El període 1900-14 és caracteritzat per la crisi de l’estructura periodística de la Restauració, i el del 1914 ençà, per la progressiva consolidació del periodisme de masses Aquesta transformació va tenir un reflex en l’increment net del total de periòdics publicats a l’Estat espanyol el seu nombre es va multiplicar per 5,2 entre el 1878 i el 1913 Com a conseqüència lògica, la relació periòdics/nombre d’habitants quedà profundament alterada un periòdic per cada 43 742 habitants el 1877, un per cada 10 000 el 1920 i, finalment, un per cada 9 080 el 1920 Des de…
La descoberta turística dels Pirineus
Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…
Jacques Champion de Chambonnières
Música
Compositor i clavecinista francès.
Vida Com molts altres músics francesos del Barroc, procedia d’una família, els Champion, dedicada tradicionalment a aquesta art Probablement són avantpassats seus un compositor anomenat Nicolas Champion i un tal Jacques Champion, segurament germans, que foren cantors de la capella flamenca de l’emperador Carles V El cert és que l’avi de Chambonnières, Thomas Champion, mort cap al 1580, fou organista i compositor al servei del rei de França Més tard, el seu pare, Jacques Champion París ~1555 -1642, fou organista i músic d’espineta d’Enric IV i obtingué el títol de senyor de La Chappelle El…
cuina

Elaboració d'un plat jamaicà
© Corel - John McQuarrie
Gastronomia
Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.
Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…
Biblioteca Balear de la Real
Historiografia catalana
Biblioteca dels missioners dels Sagrats Cors, fundada a Palma el 1933 pel missioner i historiador Gaspar Munar i Oliver.
Desenvolupament enciclopèdic El fons conté majoritàriament obres dels s XII i XIII Té la seu a l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de la Real, a Palma, i actualment ocupa una sala de la planta baixa, al voltant del claustre Gaspar Munar començà la seva trajectòria com a escriptor en La Aurora, el 1915 A més de crear la Biblioteca Balear, fou director de la revista Lluc , inicià el butlletí Acta Missionariorum Sacrorum Cordium i collaborà en revistes com Reinarán i el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , entre d’altres La biblioteca està estructurada en les seccions de…