Situació
Vista exterior de l’església de Sant Genís de Gavarrós del costat sud-est.
R. Viladés
En un dels indrets més elevats del Berguedà s’aixeca aquesta església, antiga parròquia. És ben bé a la falda del Puigllançada, en un dels pocs planells que hi ha en aquests entorns. Si per la banda de tramuntana la vista és nul·la, pel sud hom pot gaudir d’una bona vista atesa la seva altitud. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 10,7 — y 81,7 (31 TDG 107817).
Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Guardiola a la Pobla de Lillet. Passats quatre quilòmetres, a l’indret anomenat Riutort i seguint el corrent del riu del mateix nom, prendrem una pista forestal, a mà esquerra. Després d’uns tres quilòmetres s’arriba a una esplanada de la qual s’ha tret pedra. A partir d’aquí, a no ser que es vagi amb un cotxe tot terreny, val més emprendre-s’ho a peu, ja que la carretera en no ser transitada és en molt mal estat. És tot pujada. La durada, més o menys, és d’una hora. (RVL)
Història
Sant Genís de Gavarrós és una església situada a la històrica vall de Brocà, al comtat de Cerdanya. La primera menció del lloc és del segle X, concretament l’any 947, quan Centoll i la seva muller van vendre, pel preu d’un argenç, unes terres que tenien per aprisió a la vall de Brocà, a la vil·la de Gavarreto.
Segons es desprèn de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en aquesta època, ja hi havia una església a Gavarrós, que segurament depenia de l’església parroquial de Brocà (Brocano cum Gavarreto) i que és molt probable que no fes pas gaires anys que havia estat construïda. D’altra banda, el topònim original Gavarret —que no és pas un diminutiu, com devien pensar els seus habitants en època moderna— ens situa en una contrada inicialment plena de gavarres o rosers silvestres.
En diversos documents del segle X, relacionats amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, ran de diverses donacions fetes a aquest monestir, s’esmenten terres situades a la vil·la de Gavarrós o a la seva rodalia.
L’església de Sant Genis és documentada a partir del segle XI; l’any 1062 Pere Bonfill i els seus familiars donaven al monestir de Sant Llorenç prop Bagà una peça de terra situada a la parròquia de Gavarrós (in parroquia de Gavarred in villa Pardinella).
A la baixa edat mitjana el poble de Gavarrós caigué dins la zona d’influència dels Pinós. El baró de Pinós l’any 1255 llegava el delme de Gavarrós al monestir de Santes Creus en cas que morís servint les armes. L’any 1290 el baró de Pinós, Galceran, venia novament el delme del lloc de Gavarrós, els carnalatges de l’església de Sant Genis, per la quantitat de vuitanta sous malgueresos per un temps d’un any. L’església de Sant Genis així com el castell veí, esmentat a partir del segle XII, foren sovint empenyorats pels barons retornant sempre a la potestat baronial.
L’any 1256, tenim documentat un Ponç de Saüc, capellà i rector de Sant Genis de Gavarrós. El 1290, sembla que Arnau de Ginebret, rector d’aquesta església, la tenia arrendada a Pere, clergue de Bagà. De fet, les rendes de la dita església de Sant Genis devien ésser força baixes, tal com es desprèn d’allò que pagà el seu capellà, l’any 1280, per la dècima apostòlica; només 15 sous i 7 diners, quantitat de les més baixes entre les de les parròquies que havien de pagar.
En la visita al deganat de Berga de l’any 1312 quedà confirmat el caràcter parroquial de l’església de Sant Genis, església que pagava l’any 1371 la quantitat de vint sous com a delme a Santa Maria de la Seu d’Urgell.
Coneixem el nom dels rectors de l’església de Gavarrós al llarg dels segles XIII i XIV:
| ANY | RECTOR |
|---|---|
| 1256 | Ponç de Sauch |
| 1279 | Arnau |
| 1290, 1315, 1322, 1342, 1344 | Arnau de Ginebret |
| 1351 | Berenguer Saig |
| 1365 | Joan Pere |
El segle XVIII l’església mantenia el seu caràcter parroquial; fou en aquesta època quan l’edifici romànic fou sensiblement modificat, l’any 1765 hom obrí una porta d’entrada nova al mur de ponent, es construí també una capella i una sagristia i fou totalment enguixat l’interior de l’edifici. (RSR-JBM)
Església
L’església és una construcció d’unes mides considerables, d’una sola nau rectangular i coronada a llevant per un absis semicircular. La part romànica més ben conservada és precisament l’absis, el qual mostra una finestra d’una sola esqueixada en el seu centre, rematada per un arc de mig punt i en degradació. Damunt, i sota teulada, hi ha un fris de dents de serra que corona tot l’absis.
La porta d’entrada antiga, segurament era a migdia. Ara és a ponent. Porta la data de 1765. Sobre la porta també fou obert un ull de bou. Al costat de ponent s’aixeca un campanar de torre que encara que mostri unes finestres romàniques, és de construcció posterior. També, a banda i banda dels murs laterals, el segle XVIII hi foren construïdes una capella al costat de tramuntana i la sagristia al de migjorn. De dintre és totalment enguixada.
L’aparell de l’absis, que és el que es veu més bé, és format per blocs de pedra no gaire grossos, allargassats i sense polir.
Procedeix d’aquesta església una pica baptismal, molt rudimentària, que fou traslladada a l’església de Sant Andreu de Sagàs.
L’església és totalment abandonada. (RVL)
Bibliografia
- Cebrià Baraut: Els documents dels segles IX-X conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. II, la Seu d’Urgell 1980, pàg. 81, apèndix 110
- Jordi Bolòs i Montserrat Pagès: El monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Artestudi, Barcelona 1985
- Rationes Decimarum Hispaniae (1276-80), Transcripció, edició i índexs de Josep Rius, vol. I, CSIC, Barcelona 1946, pàgs. 179-217
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius, vol. I, Biblioteca Balmes, Barcelona 1950, pàg. 216
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 284