Resultats de la cerca

Adquirí una gran importància als s XV i XVI Molts dels autors barrocs en compongueren, especialment a França i a Alemanya Al s XIX adoptà la forma d’una àmplia composició musical de caràcter religiós en la qual una massa coral és acompanyada per orgue o orquestra

El conformisme pot ésser resultat simplement de la socialització i en aquest sentit és un procés inconscient, efecte de coerció sia mitjançant la suggestió, sia per la por de càstig o fruit d’una voluntat conscient d’integració en el grup i d’ésser acceptat per ell

L’orquestració del s XVIII anà adquirint complexitat i es beneficià de l’aparició de nous instruments, fet que continuà al s XIX El Grand traité d’instrumentation de Berlioz influí damunt el Grup dels Cinc i MRavel i introduí els extensos canvis en l’orquestració actual

Les substàncies opalescents són constituïdes per dues fases, l’una dispersa en l’altra, de diferent índex de refracció, cosa que dóna lloc a llur aspecte Així, l’aspecte lletós de molts òpals és degut a la presència en llur si de nombroses bombolletes de gas

Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels romans…

Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el reclutament…

Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la teologia feminista…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…

Segons el seu origen, pot ésser paragneis , que deriva de roques sedimentàries i ortogneis , que deriva de roques magmàtiques Les vies són fosques i compostes per miques i/o amfíbols i bandes clares i granuloses formades per quars i feldespats El gra és de dimensions mitjanes o grosses