Resultats de la cerca

Situació El camí del Coll del Pendís, unia la vall de Bagà amb la Cerdanya Crida especialment l’atenció el tram anomenat els Empedrats Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 × 00,9 —y 83,7 31 TDG 009837 Vista d’un tram del camí a la zona dels Empedrats J Bolòs Un detall de l’empedrat del camí J Bolòs El camí neix al Molí del Puig, a la vall del Bastareny, i s’enfila per la vall d’Escriu, fins arribar al coll del Pendís En baixar, al vessant de la Cerdanya, passa pel costat de l’antiga “Vilavedra” i, seguint la…

Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -de forma entallada a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa Disposa de dos jocs de cordes un de cordes esteses sobre el batedor entre cinc i set, generalment de tripa les més agudes i de llautó o coure la resta, que vibren en ser fregades per l’arc, i un altre de cordes esteses sota el batedor entre set i catorze cordes metàlliques, que vibren per simpatia Instrument de la…

Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI 9, 1766, entre d’altres…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Antoni Furnó i Brujo, Barcelona ARGUMENT Julián Pemartín GUIÓ JPemartín, Jaume Parera, JMArola FOTOGRAFIA JParera truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Anna Maria Melero, Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MÚSICA Jacinto Guerrero, Joaquim Bisbe ballables i cançons SO Parlo Films ANIMACIÓ Armand Tosquellas, José Carnicero AJUDANT D’ANIMACIÓ intercaladors Rosa Galceran, Manuel Roncero, Josep Mira, Joaquim Jordà, Josep Maria Vendrell, Francesc Prieto, PGarcía, Irene Dalmau DIRECCIÓ TINTA I COLOR AM Melero…

Vida Malgrat ésser propietari d’una empresa de transport que havia fundat el seu avi, de ben jove entrà en els cercles cinèfils de la ciutat A partir del 1928 començà a rodar cintes familiars i documentals com Reportaje de la Exposición Internacional de Barcelona 1929, L’any 1932 a la pantalla 1933 i Olimpíada Popular 1935 El 1931 cofundà, amb Josep Torrella i altres, la Secció de Cinema Aficionat del Centre Excursionista del Vallès i més endavant formà part de la primera junta directiva d’Amics del Cinema 1936, que després de la guerra civil continuà amb el nom d’Amigos del Cinema D’altra…

Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs , com Broma pesada 1926, produïda per la seva pròpia marca Cervera Films A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema Amateur del CEC En aquesta…

Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors,  Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…

Vida A la dècada de 1960 inicià la seva activitat creativa en la pintura i exposà a galeries de Barcelona, així com a la Biennal de São Paulo Atret pel cinema, cap al final de la mateixa dècada assistí als cursos de l’Escola de Cinematografia Aixelà i tot seguit als de l’Institut del Teatre, que coordinava Pere Portabella Després d’un primer curtmetratge en 8 mm, realitzà en 16 mm i en un termini de quatre anys 1969-72, cinc curts més i el migmetratge Swedenborg 1971 Amb aquest bagatge i sempre emfatitzant la seva independència, es feu un nom com a ambaixador del “cinema underground del…

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera Coincidint amb la publicació del Glosari , de Xènius, i Horacianes , de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el Modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals El volum inicia el període de major militància poètica de l’autor dins del moviment noucentista i l’exemplifica a la perfecció, tant pel que fa a la clarificació…