Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats
Institució de recerca en humanitats que depèn del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), creada el 1968.
Amb seu al barri del Raval de Barcelona, té l’origen en l’agrupació en una sola entitat de catorze departaments i seccions del CSIC a Barcelona dedicats a la recerca en humanitats, entre els quals hi ha l’Institut Espanyol de Musicologia, el Centre d’Etnologia Peninsular, l’Escola d’Estudis Hebraics i Orient Pròxim, l’Institut Espanyol d'Arqueologia i de Prehistòria, l’Escola d’Estudis Medievals i l’Escola de Filologia de Barcelona, que constituïen apèndixs de centres parallels a Madrid El 1980 els catorze centres es reconvertiren en tres Instituts Musicologia, Filologia i Geografia, i…
Sicània
Editorial
Publicacions periòdiques
Historiografia catalana
Editorial fundada a València l’any 1954 per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano.
L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General…
,
Giuseppe Tavani
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Romanista italià.
Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria 1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…
,
Sant Llorenç de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba entre les ruïnes del castell, del qual era la capella La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per arribar a la fortalesa Història L’única cita documental coneguda on és l’església de “ Sancti Laurentii de Rochabruna ” data de l’any 1209, amb motiu de l’evacuació que Arnal de Llers, senyor del castell de Rocabruna, va fer al bisbe de Girona, Arnal de Creixell, de totes les exaccions que havia comès en les esglésies i clergues dels seus dominis, entre les quals consta l’esmentada capella Al marge d’aquesta…
Sant Cebrià (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Planta de l’edifici, a escala 1200 J Bolòs La petita església de Sant Cebrià es troba dintre la demarcació parroquial de Sant Esteve de Llémena, dalt un turó, i actualment es troba abandonada Mapa 295M781 Situació 31TDG676572 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que va a les Preses En arribar a aquesta població, surt, vers tramuntana, una carretera que va a les Encies i a Sant Esteve de Llémena, amb uns 25 km de recorregut Des de Sant Esteve de Llémena cal pujar a peu a Sant Cebrià JVV Història La història de la capella de Sant Cebrià, situada al terme municipal de Sant…
Gabriel Cortès i Cortès
Literatura catalana
Política
Historiografia catalana
Teatre
Escriptor, historiador i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet —en publicà una quinzena—, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàtic Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i…
, ,
Jorge Guillén

Jorge Guillén
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’elaboració…
Tullio De Mauro
Lingüística i sociolingüística
Lingüista italià.
Professor a les universitats de Palerm i de Roma La Sapienza, on es llicencià el 1956 i es jubilà l’any 2004 El seu ampli ventall d’interessos i de recerca dins dels estudis del llenguatge comprenia la lexicografia, la lingüística indoeuropea, la història de la llengua italiana, la semàntica, la lexicologia històrica i teòrica, la història de la lingüística, la filosofia del llenguatge, la pedagogia de la llengua i qüestions educatives Fou membre d’institucions públiques i de comitès assessors del govern dedicats a l’educació i a la cultura, i en 2000-01 fou ministre d’Educació Els anys 2007-…
Historiografía valenciana
Historiografia catalana
Obra de Francesc Almarche i Vázquez publicada a València el 1919 per La voz valenciana.
Elaborada en els moments finals de la tímida Renaixença del País Valencià, i vinculada encara a la concepció romàntica de la història, fou el primer estudi que considerà la historiografia valenciana com un seguit de textos redactats al llarg del temps i, d’alguna manera, interrelacionats Tanmateix, els pressupòsits teòrics d’Almarche li donaren també una visió global del passat, i no sols una relació de fets destacats, protagonitzats pels personatges regidors de les nacions, dels pobles o de les ciutats El seu concepte de la història el portà a considerar com a fonts…
Jean Starobinski
Història
Literatura
Filosofia
Psiquiatria
Historiador de la literatura i de la filosofia i psiquiatre suís.
Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda…