Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
Estudis Cinematogràfics Orphea Film
Cinematografia
Estudis de rodatge i doblatge, i productora muntats a Barcelona el 1932 pel productor francès Camille Lemoine Remond (París 1896), un dels fundadors de la francesa Orphéa Film (1930), a instàncies del realitzador Francisco Elías.
Aquest cineasta rebé l’encàrrec de la Generalitat republicana de muntar uns estudis de cinema sonor que s’installaren a Montjuïc, en un edifici llogat a l’Ajuntament Foren els primers estudis sonors de l’Estat espanyol i tingueren el marquès de Breteuil, soci capitalista, com a president del consell d’administració i C Lemoine com a administrador delegat La installació acústica la feu l’enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep Maria de Guillén-Garcia, abans conseller de l’Orphéa francesa, amb tecnologia francesa l’equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont Els estudis s’inauguraren…
Esteve de Corbera
Historiografia catalana
Història
Historiador i ciutadà honrat de Barcelona.
Vida i Obra Descendent d’un fill del baró de Púbol, de l’Empordà, era fill d’Esteve de Corbera Sembla que fou alumne del cronista Ambrosio de Morales a la Universitat d’Alcalá de Henares segons una informació extreta de la seva obra Cataluña ilustrada Estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada Es relacionà amb erudits i historiadors barcelonins contemporanis com Rafael Cervera, Jaume Ramon Vila, Jeroni Pujades i Francesc de Montcada, els quals recopilaren i…
, ,
història militar
Historiografia catalana
Els darrers anys es pot constatar l’impuls que està agafant la problemàtica de l’estudi de l’exèrcit, sobretot de l’època moderna, dins la historiografia dels Països Catalans.
A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys,…
Josep Maria Madurell i Marimon
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…
, ,
Els cefalòpodes fòssils
Consideracions generals Dels cefalòpodes fòssils, els ammonits en són els representants més populars Tenen típicament una closca enrotllada planispiralment, amb diferents graus d’involució, cosa que fa que en els casos de màxima involució cada volta de l’espiral quedi abraçada per la següent en el creixement Els ammonits no són fòssils que es trobin acumulats en grans quantitats en els jaciments, sinó que més aviat es troben dispersos una acumulació com la de la fotografia és deguda a la mà de l’home en aquest cas es mostra diversos exemplars de deshaiesítids continguts en una safata, que han…
equacions de Hamilton
Física
Equacions del moviment d’un sistema dinàmic de hamiltonià H, donades per
i per:
on t és el temps, les qi són les coordenades generalitzades i les pi els corresponents moments canònics del sistema.
funció de Gibbs
Física
Funció termodinàmica G definida per l’equació G = U-TS+pV = H-TS (U essent-hi l’energia interna, T la temperatura absoluta, S l’entropia, p la pressió, V el volum i H l’entalpia).
Anomenada també entalpia lliure , és una funció d’estat del sistema considerat Una propietat important és que, per a un sistema en equilibri, la funció de Gibbs específica té el mateix valor per a les fases líquida i gasosa Una conseqüència d’aquesta propietat és la regla de les fases o de Gibbs fase
arrel múltiple
Matemàtiques
Arrel d’un polinomi que és també arrel d’una o més derivades d’aquest polinomi. Si un polinomi p(x) té una arrel múltiple a de multiplicitat n, aleshores és divisible per (x – a)n.
nitrogen

Diagrama de flux del procediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matisos moleculars de zeolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraccionada a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de rectificació); l’expansió del gas residual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…
integral

El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i…