Resultats de la cerca

Inclou temes i seccions ben diversos, que van des dels reportatges de gran impacte fins als que recullen els esdeveniments que han format part de la vida quotidiana en el passat Tots presentats en un format atractiu per tal de fer assequible a un gran públic la divisa del subtítol de la publicació “Tot és història” És editada a Barcelona per Sàpiens Publicacions Inicialment publicada per Criteria, ara SOM  i el Grup Enciclopèdia  fins el 2003, estigué dirigida per Eduard Voltas novembre del 2002 – octubre del 2003 i, posteriorment, per Jordi Creus novembre del 2003 – novembre del 2010 i …

Va precedida d’un quadre anomenat preeclàmpsia , que es compon de diversos graus d’albuminúria, d’hipertensió arterial, d’edemes, d’oligúria i de trastorns subjectius vertígens, escotomes centellejants, diplopia, cefalea, vòmits, que augmenten progressivament, fins que es desencadena la crisi, la qual evoluciona en quatre fases la fase d’invasió , caracteritzada per contraccions fibrillars localitzades a la cara i al coll, la fase tònica , amb contractura de tots els músculs del cos, cianosi de la cara i aparició d’escuma per la boca, la fase clònica , començada després d’una llarga…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de Buenos Aires…

Exiliat a Iparralde País Basc a l’Estat francès arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1940 retornà a Andoain El 1947 s’exilià a Veneçuela, on fundà i dirigí diverses publicacions de l’exili basc, entre les quals ‘Euzko Gaztedi’ i ‘Euzkadi’ i fou redactor en cap del diari de ‘Caracas Elite’ Fou nomenat president del Consell del PNB a l’exili i formà part del govern basc també a l’exili El 1969 retornà, però fou deportat de nou el 1971 per les autoritats franquistes a Iparralde En acabar el franquisme, destacà pel seu impuls a la normalització del basc fundà els diaris ‘Deia’ 1977 i ‘Egunkaria…

En la seva tasca docent destacà com a impulsor de l’ensenyament en valencià i la renovació pedagògica al País Valencià Fou membre actiu de l’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua des de la seva constitució i un dels impulsors de la introducció del teatre en l’ensenyament a Castelló Com a escriptor publicà la seva primera novella, Viatge a l’interior , l’any 1995 i continuà la seva producció amb obres majoritàriament destinades al públic infantil i juvenil, entre les quals destaquen L’amo de tot 2004, Les orelles del rei 2002, La fada masovera 2002, Tornaré 2001, El…

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des enfants perdus…

Jugador llegendari de pilota valenciana que ha estat considerat el millor jugador d’aquest esport de tots els temps Es donà a conèixer el 1972 al campionat juvenil de pilota valenciana Fou campió nacional de la modalitat d’escala i corda 1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989 i campió individual de la mateixa modalitat 1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995 El 1995 guanyà el campionat de les 5 Nacions a Itàlia més tard conegut com campionat europeu de llargues Com a capità, guanyà el mundial de pilota celebrat a València el 1996 Fou director de les Escoles de Tecnificació de Pilota…

Són animals de mida considerable que poden atènyer 3 m de longitud i més de 2 m d’alçada, amb un pes d’uns 80 kg El cap, amb relació al cos, és petit, amb orelles força grosses, les potes anteriors curtes i les potes del darrere i la cua robustes i adaptades al salt, que és el seu mitjà de desplaçament Són terrestres, i les femelles, després d’una gestació que dura com a màxim 40 dies, pareixen una cria, que colloquen dins el marsupi, on acaba el desenvolupament en moltes espècies pot haverhi una nova fecundació immediatament després del part Ocupen tots els hàbitats zones obertes amb matolls…

Es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia Hi subsisteix la divisió de la societat en classes, i encara s’hi dóna una classe dominant, el proletariat, amb una monopolització per aquesta classe de tots els mitjans de producció, i un poder d’estat, el poder del proletariat, que sotmet els seus enemics de classe Hom en troba la primera formulació a la Crítica del programa de Gotha de Karl Marx, però és en les obres de Lenin on fou teoritzada i més extensament definida, sobretot en L’estat i la revolució…

Un taquímetre és essencialment un teodolit, però amb una ullera de dimensions molt grans, que mesura les distàncies, i, a més, la graduació dels cercles és feta en el sentit directe La ullera sol ésser proveïda d’un nivell d’aire per a anivellar l’aparell, però algunes vegades hom l’empra també per a la correcció de l’eix de l’alidada i per a la del cercle vertical El taquímetre fou inventat per Porro i perfeccionat, més tard, per Moynot i Goulier actualment hi ha dos tipus de taquímetres els denominats ordinaris , que mesuren les distàncies obliqües, i els autoreductors , que donen…