Resultats de la cerca

Estudià música a la seva ciutat natal entre el 1918 i el 1921 El mateix 1918 inicià la seva carrera com a pianista en diversos recitals, però l’abandonà al cap de cinc anys quan fou contractat com a director d’orquestra a Göttingen, càrrec que mantingué fins el 1927 Posteriorment treballà a l’Òpera de Hildesheim 1927-29, Hannover 1929-35 i Bad Pyrmont 1935-38 Alternà la seva tasca com a director i la docència a Essen i Hannover El 1934 fundà el Festival Händel de Göttingen i el 1953 passà a ser professor de direcció orquestral a la Hochschule de Munic, on morí prematurament durant l’entreacte…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín i el 1923 fou contractat com a assistent del director Erich Kleiber a la Staatsoper de la mateixa ciutat Posteriorment dirigí a Kassel 1927-28, Hannover 1928-33 i Stuttgart 1933-37 Entre el 1937 i el 1944 fou director general de música a Halle El 1942 dirigí L’holandès errant al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial fou contractat per a dirigir l’orquestra de l’Òpera de Düsseldorf, i es mantingué en el càrrec fins que el 1948 fou nomenat director general de música a Colònia, on romangué fins el 1953 Posteriorment dirigí la Deutsche…

Estudià composició a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Zuric i Munic, ciutat aquesta darrera on fou deixeble de M von Schillings Fou director a Estrasburg 1907, Ulm 1908, Barmen 1909, la Volksoper de Viena 1911, Nuremberg 1913 i Munic 1920, abans de dirigir l’Òpera de Viena en 1925-33 Aquest últim any es traslladà a Berlín, on dirigí la Staatsoper Després de la Segona Guerra Mundial romangué a Berlín fins el 1950, any que tornà a Munic Parallelament a les seves activitats a Alemanya i Àustria, dirigí diverses vegades al Covent Garden de Londres, especialment entre el…

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes personals que…

Professor d’Universitat d’una gran influència i un gran prestigi, tant en el món de la sociologia acadèmica com en el de la sociologia institucionalitzada a nivell d’administració i grans fundacions Defensor del funcionalisme, creà l’anomenada “gran teoria”, combatuda per sociòlegs radicals —entre els quals W Mills— que, per llurs idees, restaven més apartats de la sociologia oficial dels Estats Units Entre la seva gran producció escrita cal citar The Social System 1951, Structure and Process in Modern Societies 1960, Family, Socialization and Interaction Process escrita el 1960 en…

Lluità a la Primera Guerra Mundial i, l’any 1918, amb l’ajut alemany, fou proclamat het'man d’Ucraïna i intentà de crear un estat ucraïnès independent i anticomunista Expulsat per Petljura el mateix any, es refugià a Alemanya

Format a l’Acadèmia de Viena Es relacionà amb els natzarens i el 1840 s’installà a Karlsruhe Pintà frescs i illustracions i esdevingué un dels representants típics de l’estil Biedermeier

S'especialitzà en història antiga, i els seus treballs han tingut una gran influència a Catalunya Excavà Numància Numantia , 1914-31, dedicà estudis al problema tartèssic Tartessos , 1922, a la geografia antiga de la península Ibèrica Iberische Landeskunde , 1955 i a la conquesta romana Viriatus , 1919 Sertorius , 1926, i fou l’autor de la recollida i els comentaris de gairebé tota la collecció de les Fontes Hispaniae Antiquae 1922-59 Molt lligat a l’escola catalana d’arqueologia, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona

Fou professor a Rostock 1923-26 i contribuí decisivament al desenvolupament de l’electrònica, de la teoria electrònica dels metalls i semiconductors i de l’emissió termoelectrònica, on descobrí l’efecte que duu el seu nom

Estudià a l’Escola Coral de Moscou i després ho feu amb Ju Šaporin al conservatori, on posteriorment impartí classes de composició Estudià amb profunditat la música popular russa Circumscrit als principis del realisme socialista compongué, entre d’altres, dues simfonies 1958 i 1965, el ballet Konyok-gorbunok 1959 i l’òpera Ne tol’o linbov 1961, en la línia de Prokof’ev i del primer Stravinskij Posteriorment, en un concert per a piano 1966 i a Zvony 1967, per a orquestra, assajà la introducció d’alguns elements de l’avantguarda occidental A partir del 1969 es dedicà a compondre i a interpretar…