Resultats de la cerca
Es mostren 1269 resultats
La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibilla , les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles del Pirineu, el Tribunal de les Aigües de València i la dieta mediterrània
Josep Pons
Història
Guerriller carlí.
Fou conegut amb el nom Pep o Bep de l’Oli El 1833 s’adherí a la causa carlina fou comandant de la fortalesa de Berga destituït 1838 pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest 1839 Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid 1854
Domènec Moli i Serra
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor, crític d’art, impressor i editor.
Resident a Olot des del 1958 S'ha dedicat a l’estudi de diversos temes lligats a l’Empordà i, sobretot, a la Garrotxa Decatrilogia 1970, Un núvol apretat per la tramuntana 1971, Olot, au de tardor 1974, Quatre visions de l’Empordà 1977, La nòria del temps a Olot 1978, Olot art 1980, A la recerca d’una cuina garrotxina 1982 i Olot íntim 1985-87 Ha publicat estudis monogràfics d’artistes olotins Pere Gussinyé 1980, Ramon Barnades 1981, Josep Pujol 1985 i Xavier Viñolas 1985 Ha recopilat i editat Sis llegendes olotines de Josep Berga i Boada
pagus
Història
Territori d’extensió variable que, a l’època romana, comprenia nuclis rurals (no ciutadans) sense defenses emmurallades.
A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i…
Joaquim Claret i Vallès
Escultura
Escultor.
Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme
Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi
Història
Política
Polític carlí.
Marquès de Palmerola i comte del Fonollar, fill de Ramon Despujol i de Vilalba Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga 1837, de la qual se separà 1838, per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant un dels cognoms de la seva mare El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay Barcelona 1827 — 1881, un dels fundadors 1851 i president 1862-66 de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Sant Salvador de Montmajor
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del cantó sud-occidental R Viladés Adossada al peu d’una costa, davant mateix de l’antiga casa Hospital, avui anomenada Cal Bisbe i prop de la riera de l’Hospital Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 51,9 31 TCG 936519 Es troba al quilòmetre 12,200 de la carretera de Cardona a Montmajor L’església és damunt mateix de la carretera, a mà esquerra, en direcció a Montmajor RVL Història Situada dins l’antic terme del castell de Montmajor i molt prop…
Castell de Guardiola de Berguedà
Art romànic
Situació Vista de la cara interior de la paret de llevant del castell Com hom pot veure, les pedres són molt poc treballades, bé que han estat força ben arrenglerades J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell i d’altres construccions, es troben situades al cim i als vessants del turó que hi ha al costat de tramuntana de l’aiguabarreig de la riera de Saldes o d’Eina amb el riu Llobregat Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,6 — y 74,9 31 TDG 066745 Hi ha un corriol que, des de la carretera que va de …
Castell de Montmajor
Art romànic
Situació Una vista del que queda del castell, amb una torre mig esfondrada J Bolòs Aquest castell és situat sobre el serrat de Can Sabata, a la dreta del poble de Montmajor El castell de Montmajor tenia una situació estratègica realment important, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, la strata cardonensis , una de les vies fonamentals de comunicació del Berguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M 781 x 95,3 — y 51,6 31 TCG 953516 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Cardona a l…
castell de Merlès
Castell
Antic castell del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), avui arruïnat.
Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona És esmentat des del 905 Fou infeudat a la família Lluçà Al final del segle XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès Retornà a la baronia de la Portella al final del segle XIV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina