Situació
Vista de l’exterior de l’església des del cantó sud-occidental.
R. Viladés
Adossada al peu d’una costa, davant mateix de l’antiga casa Hospital, avui anomenada Cal Bisbe i prop de la riera de l’Hospital. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 93,6 — y 51,9 (31 TCG 936519).
Es troba al quilòmetre 12,200 de la carretera de Cardona a Montmajor. L’església és damunt mateix de la carretera, a mà esquerra, en direcció a Montmajor. (RVL)
Història
Situada dins l’antic terme del castell de Montmajor i molt prop de l’antic camí ral que anava de Berga a Cardona no arribà mai a ser església parroquial, almenys no és esmentada com a tal en la visita efectuada al deganat de Berga de l’any 1312.
En època medieval devia ésser sufragània de Sant Sadurní de Montmajor i, ja el segle XIV, de Sant Martí de Correà, car l’any 1337 consta que el rector de Correà estava obligat a celebrar-hi missa quatre vegades l’any. L’església fou construïda en les terres que marcaven el límit entre el comtat de Berga i el d’Urgell, més concretament, amb el sector meridional de la vall de Lord; per la seva situació passà a formar part de la batllia de Cardona. El segle XVII tenien cura de l’església les cases veïnes i el segle XVIII no és esmentada en el llistat d’esglésies parroquials o sufragànies que formaven part del bisbat de Solsona, la qual cosa fa pensar que quedà sense culte i abandonada. (RSR)
Església
L’església de Sant Salvador de Montmajor és un petit edifici d’una nau, rematada a llevant per un absis semicircular. La volta, que possiblement era de mig punt, és avui totalment esfondrada. Resten, però, dempeus, totes les parets i l’absis.
Oberta al mur de migdia encara es conserva la porta d’entrada al temple, molt simple, que és coberta amb un arc de mig punt fet amb dovelles.
L’aparell de l’edifici és força regular, llevat del que presenta el mur de tramuntana. Els carreus en general són rectangulars i treballats amb el punxó; altres són més quadrats i fins i tot han estat escairats amb maceta. A l’interior de l’absis és visible un aparell ben agençat, a base de carreus grossos i rectangulars, disposats en filades força regulars i a trencajunt.
Al centre de l’absis hom pot observar també una finestra d’una sola esqueixada, coberta amb un arc de mig punt.
La paret de tramuntana és la que presenta senyals evidents d’haver estat reformada, ja que el seu parament no té res a veure amb el romànic, sobretot en la seva part superior.
Totes les pedres de l’edifici han estat lligades amb argamassa.
El mur de migdia, que és el que presenta uns blocs més grossos, té una espitllera.
El terra de l’edifici és totalment malmès.
Podem veure encara entre les ruïnes una pedra que segurament era la taula d’altar.
Tot el que antecedeix porta a creure que es tracta d’una construcció de la segona meitat del segle XII. (RVC)