Resultats de la cerca

Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions Formà part del grup Solidaridad 1928, i posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària 1932 En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional agost del 1933, i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934 Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederat de Saragossa maig del 1936 i acceptà el reingrés en la CNT

Ingressà en el cos de veterinària municipal de Barcelona i en fou nomenat degà 1925 Fundà a Barcelona, conjuntament amb Gordón Ordás i Cayetano López, l’Instituto Veterinario Nacional 1919 i la “Revista dels serveis sanitaris i demogràfics municipals de Barcelona” 1929 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1922-24 Morí a Berlín a conseqüència d’un accident aeri

D’origen anglès —sempre mantingué el passaport d’aquest país—, es formà al Conservatori del Liceu amb Sánchez Cabañach i Antonio Puyé Posteriorment es perfeccionà amb Enric Granados a l’acadèmia fundada l’any 1901 per aquest compositor i pianista Acadèmia Granados El 1916, en morir el seu mestre, li succeí com a director de l’acadèmia, que a partir del 1920 dugué el seu nom Acadèmia Marshall Fou una de les figures més destacades de l’escola pianística catalana A la dècada dels anys vint, Marshall alternà la tasca docent amb la concertística, aquesta abandonada progressivament després d’…

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…

Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any…

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

Vida Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional Obtingué el premi Ciutat de Barcelona per la direcció escènica de La noche y el día 1965 i Esta tarde un poquito de guerra , després d’haver iniciat una trajectòria com a guionista caracteritzada pels elements religiosos i morals que envolten La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Sempre en collaboració amb Jordi Illa, s’associà amb Juli Coll en els drames La cárcel…

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello El 1665…

Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903

Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el dibuix