Resultats de la cerca

El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus…

Soci fundador del CF Athlètic Riudeperes 2005, s’inicià com a entrenador de categories inferiors el 1996 i destacà dirigint l’equip femení de la Universitat de Barcelona 2004-07 Ha entrenat el Capellades CEFSF, el Casa Alcalà CFS, el CFS Can Titó, el FSF Castelldefels i el FSF Manlleu També collaborà amb el FS Gironella a la divisió d’honor estatal 2005-06, fou segon entrenador del FS Martorell 2008 i quart classificat a la Copa d’Europa de clubs amb l’Sporting Alcalà Prat 2010 Des del 2009 és l’entrenador de la selecció catalana femenina, que aconseguí la medalla de bronze en el…

Era soldat de marina Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama Rivalitzà amb Josep Bussons Jep dels Estanys per la direcció del moviment En retre's Manresa octubre, fugí a…

Llicenciat i doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid El 1911 passà a encarregar-se de la càtedra de geografia física i geologia dinàmica de la Universitat de Barcelona El 1942 es traslladà a Madrid, d’on fou vicerector i degà Fou director del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1956-61 Ocupà la plaça de conservador de petrografia del Museu Martorell i la de director de l’Institut Geològic de la Diputació de Barcelona, on treballà en la confecció dels mapes geològics a escala 150 000 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fundador i director…

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, és doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona Fou investigador a la Universitat d’Oxford i ha realitzat estades a la Universitat d’Innsbruck Àustria i al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg Alemanya La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà, especialment durant els processos d’aprenentatge Professor de…

Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El terme és drenat…

Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord Tingué un gran predicament a Alemanya restauració de la capella palatina d’Aquisgrà i a Anglaterra catedral catòlica de Westminster Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent 1886, i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’…

Dedicat a l’ensenyament i a la política, fou regidor del la seva ciutat, sobre la qual publicà el seu primer llibre, BDN, la ciutat possible 1999 Conegut, però, sobretot com a poeta, posteriorment ha publicat els reculls  Lluny 2006 i L’edat del coure 2008, premi Vila de Martorell de poesia 2007 L’any 2011 guanyà el premi Carles Riba de poesia amb Llum d’Irlanda , un poemari inspirat en poetes dels segles XX i XXI d’aquesta illa com ara Patrick Kavanagh, WB Yeats o Seamus Heaney També és autor del volum BDN, la ciutat possible 1999 i ha traduït obres de Josif Brodskij, Philip…

Creat després d’un procés constituent que arrencà el 1976 en l’àmbit d’agricultura del Congrés de Cultura Catalana a Mallorca, pretén ésser una organització professional representativa dels pagesos de Mallorca Té per objectiu defensar els interessos de la pagesia donant suport als agricultors professionals i fent possible que pervisquin les explotacions agràries familiars Advoca pels productes locals i la sobirania alimentària i des del 1979 edita la revista Mallorca pagesa Forma part de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders COAG espanyola S'organitza a través d’…