Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Sant Pere Desplà

Vista aèria de Sant Pere Desplà
Mas Can Ferrer
 Antiga sufragània del municipi d’Arbúcies (Selva), situada al NW del terme, al costat de Can Ferrer, prop de l’antic camí de ferradura de Vic a Girona. 
L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…
Museu de Granollers
Museu
  Museologia
Centre museístic de la ciutat de Granollers (Vallès Oriental).
Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la necròpolis del camí de Can Grau…
Marduix
Companyia de titelles formada l’any 1976 per Joana Clusellas (Barcelona, 1941) i Jordi Pujol (Barcelona, 1946).
Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults Actuen a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i han participat en festivals nacionals i internacionals Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena 1980, Interludi per a un laberíntic amor 1981, De com sant Francesc va amansir el llop 1986, A l’ombra del Canigó sobre el poema de Jacint Verdaguer, 1987, Tirant lo…
Unifred
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, de Rosselló, de Narbona i d’altres comtats septimans (857-864).
La seva procedència és controvertida El 857 Carles II el Calb li encomanà el marquesat de Gòtia, en substitució del destituït Odalric, a més dels comtats de Beaune i Autun, a Borgonya, que havia pres el traïdor Isembard El mateix 857 negocià un tractat de pau i amistat amb el governador de Saragossa ‘Abd al-Uwar, el qual li permeté de passar l’any 858 a França, on ajudà Carles el Calb en la defensa del regne contra els normands, contra una invasió de Lluís II el Germànic i contra les dissidències de la noblesa Al juny del 859 aconseguí de Carles el Calb a Attigny tres preceptes per a uns…
Ramon Pla i Armengol
Història
  Política
Metge i polític.
S’especialitzà en bacteriologia fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi 1903 Després d’obtenir el doctorat 1904, s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Laboratori Municipal de Bacteriologia La seva dedicació a l’estudi de la tuberculosi i a la lluita contra aquesta malaltia el portà a fundar, l’any 1922, amb el veterinari Joaquim Ravetllat  l’ Institut Ravetllat-Pla , un laboratori que elaborà dos productes antituberculosos d’àmplia difusió Fou també secretari de redacció dels Annals de Medicina 1907, membre de l’Acadèmia d’…
Marta Pessarrodona i Artigues

Marta Pessarrodona i Artigues recollint el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
© Òmnium Cultural
Literatura
Poetessa i crítica literària.
S’inicià amb el recull Primers dies de 1968 1968, al qual seguiren Setembre 30 prologat per Gabriel Ferrater, 1969, Vida privada 1972, Memòria i 1979 i A favor meu, nostre 1981, que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 1984 Posteriorment ha publicat Berlin suite 1985, Homenatge a Walter Benjamin 1988, Tria de poemes 1994, L’amor a Barcelona 1998, l’antologia Poemes 1969-2007 2008 i Animals i plantes  2010 La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació…
, 
Les roques ígnies de la Serralada Costanera catalana com a exemple de la geologia herciniana
Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…
riera de Corró
Riera
Afluent, per l’esquerra, del Congost, que neix al vessant meridional de la roca Centella, límit sud-oest del massís del Montseny.
Després de passar per Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, desemboca prop de Granollers
turó de l’Home

Vista del turó de l’Home des de les Agudes
horrapics (CC BY 2.0)
Cim
Pic culminant del Montseny (1.706 m), al S del massís de les Agudes, dins el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental).
És format d'esquists silurians, que pincen petits sinclinals de calcàries, conglomerats i gresos, també paleozoics Sorgit en el plegament hercinià, no és tan abrupte com l’Aguda Gran amb la qual forma pròpiament les Agudes, ni tan planer com el Matagalls Al cim hi ha l’antic  Observatori del turó de l’Home , inaugurat el 1932 en ocasió de l’Any Polar Internacional Fou una iniciativa d’ Eduard Fontserè  a partir d’un projecte de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques del 1881 Finançat per la Secció de Ciències del Institut d’Estudis Catalans, per la Generalitat de Catalunya i amb…
Escurçó europeu
Morfologia L’escurçó europeu  Vipera aspis  presenta el cap triangular típic dels vipèrids, però el perfil del musell el té pràcticament en angle recte, cosa que és un tret distintiu de l’espècie Té el cos curt i gruixut compareu-lo amb serps d’altres famílies i la coloració variable Javier Andrada És una serp curta i gruixuda, que arriba als 60 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és ample i triangular, el coll és prim i el tronc proporcionalment gruixut, amb cua curta i afilada El musell presenta la part anterior molt lleugerament aixecada, amb la part davantera aplatada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina