Resultats de la cerca

Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu

Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…

Situació Vista de les ruïnes d’aquesta capella, un edifici molt arcaic del final del segle X o del principi de l’XI ECSA - MÀ Font Aquesta capella, ara mig enrunada, es troba poc més amunt de Sant Climent d’Aneto És situada sobre un dipòsit de sediments fluvials, a la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, des d’on es veu, a l’altra banda de riu, la gran escletxa del barranc de la Salvassa Mapa 32-9180 Situació 31TCH151152 Des del poble d’Aneto, cal seguir un camí en direcció N-E La localització de l’edifici no és difícil si s’agafa com a referència la tercera torre d’alta tensió a partir…

El topònim Calbera significa “munt nya pelada” es refereix al turó sobre el qual s’edificà la població, presidida pel castell de Calbera, que dominava la petita vall de Castrocit i el curs de l’Isàvena, per on corria una antiga calçada romana que pujava cap al port de les Tosses, el coll de Pegà i la Croqueta El control del castell de Calbera fou vital per als primers comtes ribagorçans a l’inici del segle XI és esmentat per primera vegada, quan l’any 1012 l’abat Galí d’Ovarra i el seu germà Ató compraren unes cases a la vila de Calbera, al lloc dit Sobrecastell, per 4 sous…

Prop la barriada de les Malloles, al sud de la ciutat de Perpinyà, en un terreny aprofitat per la vinya on s’han dut a terme les excavacions de l’antiga Villa Gothorum , eren visibles fins al final de la dècada dels anys setanta un munt de rocs que indicaven l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Maria de les Malloles Aquesta església apareix documentada des del 967 quan el levita Seniofred, protector del monestir d’Arles, li va llegar una vinya Les notícies de deixes i del seu funcionament com a parròquia continuen els anys 1001, que és anomenada Sancta Maria de villa…

Situació Un detall de l’aparell del mur nord d’aquesta rònega església ECSA - A Roig Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben vora el poble de Sellui, situat a tramuntana del terme, a la dreta de la vall d’Ancs, entre aquesta i el barranc de Campollongs, que hi desguassa Mapa 33-10214 Situació 31TCG369919 A la sortida del poblet de Sellui, cal agafar la pista de terra que s’enfila cap a Ancs, que segueix encaixonada a la vora del torrent durant un llarg recorregut Al cap d’uns 900 m d’haver sortit del poble, a l’altra banda del barranc es troben les restes d’un petit molí és la mola…

Situació El serrat de Castellserradillo és vers el sud-est del puig Sallfort, del qual forma un contrafort al límit entre els termes d’Argelers i de Banyuls de la Marenda Té uns 975 m d’altitud màxima Domina sobre les muntanyes i valls d’un ampli espai del nord-est de l’Albera i sobre la carena de la serralada, vers el coll de Banyuls Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 36” N - Long 3° 3’ 22,8” E L’accés s’ha de fer a peu És millor situar-se al camí que de Cotlliure puja vers el coll de Banyuls pel coll de Vallòria, el qual cal deixar en el punt on la carena d’aquest serrat queda més propera…

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…

La geografia Caps de comarca, Terrassa i Sabadell La meitat ponentina del Vallès participa de les tres unitats de relleu del Sistema Mediterrani Català Al N hi ha la Serralada Prelitoral, d’una certa complexitat Hom hi pot destriar de S a N, immediat a la falla, el paleozoic plegat després, conglomerats de l’eocè inferior i mitjà, que l’enclava localment finalment, l’eocè superior de la Depressió Central D’E a W es distingeixen les unitats de relleu delimitades pel ventall hidrogràfic a llevant del Llobregat, Sant Salvador de les Espases 594 m alt, limítrof amb el Baix Llobregat entre la…