Resultats de la cerca

La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la…

L’any 1732, inicià la formació militar com a cadet en una companyia de dragons del Regiment de Sagunt, amb la qual s’estrenà, en anar a l’expedició d’Orà El 1734 fou nomenat capità del Regiment de Dragons de Villaviciosa, que s’establí a Ceuta El 1736 fou destinat al Regiment de Buenos Aires, i arribà al Riu de la Plata amb la lleva de Martínez Lobato El 1755 anà a la segona companyia de Misiones, a l’Argentina El 1761 era comandant de bloqueig de Colonia, a l’Uruguai Finalment, el 1769, tornà a Catalunya, i s’establí a Barcelona, on fou agregat a la plaça de Barcelona Sollicità…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de Buenos Aires…

Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal Una pensió de l’ajuntament d’Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d’Agustí Querol A l’Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi, marbre Virtuts teologals i l' Àngel imposant el silenci cementiri municipal d’Alcoi També féu els dos àngels de marbre blanc per a l’altar major de l’església de Sant Jordi destruït el…

Descendent d’una família de músics, rebé les primeres lliçons del seu pare, i un oncle seu fou el compositor de la primera òpera escrita a l’Uruguai A quinze anys debutà com a violinista, i el 1884 una beca li permeté viatjar a París, on estudià al conservatori amb H Leonard violí i Th Dubois composició Establert a la capital francesa, treballà com a violinista El 1887 formava part de l’orquestra del Teatre del Châtelet, i acompanyà Pauline Viardot en els concerts parisencs de l’època, ja al final de la seva carrera com a cantant El 1889 tornà a Montevideo, on fundà una escola de…

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element políticament…

Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha  La cançó de l’alba 1947, Aiguablava ,  El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de…

El 1912, es doctorà amb una tesi sobre el tractament de la tuberculosi pulmonar per mitjà del pneumotòrax artificial El 1918 fou nomenat director del Servei d’Assistència Social dels Tuberculosos i a partir del 1924 impulsà la campanya de vacunació antituberculosa Fundà i dirigí els Archivos Españoles de Tisiología 1919 Presidí la Societat de Biologia de Barcelona 1933, dirigí l’Obra Antituberculosa de la Universitat Autònoma i fou professor agregat de la facultat fou el primer catedràtic de tisiologia dirigí els serveis de vacunació antituberculosa de la Generalitat i fou membre de la…

Estudià al seminari de Palma, del qual sortí quan ja havia iniciat el darrer curs de la carrera eclesiàstica L’any 1888 fou collaborador habitual del Semanario Católico, Doctrinal, Científico y Literario 1888-90, revista bilingüe de propaganda catòlica El 1889 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, des d’on publicà articles al diari mallorquí  La Almudaina , on collaborà amb Miquel dels Sants Oliver El 1894 començà les activitats literàries i publicà, en castellà, la novella El Picaflor L’any següent retornà a Mallorca, on publicà Pimpollos Novelitas…

Subtitulada “Portaveu del Casal Català”, fou fundada a Montevideo el 1926 i era escrita en català Publicava bàsicament informacions de les activitats del Casal Català de Montevideo i textos de caràcter històric i literari de Catalunya Editada directament pel Casal passà per tres etapes diferents la primera, entre 1926-65, amb diverses interrupcions i una represa especial el 1954 la segona entre el 1965 i el 1980 i la darrera a partir dels primers anys vuitanta A partir del 1988 la revista esdevingué trimestral Entre els collaboradors, cal esmentar Victor Castells, Francesc Bergós i Maricén…