Resultats de la cerca

Estudià al Queen’s College d’Oxford Rebé classes de composició d’Egon Wellesz i d’interpretació de la música antiga d’Arnold Dolmetsch, amb qui collaborà llargament en la recuperació d’instruments i de pràctiques interpretatives apropiades per a la música anterior al 1800 Contribuí al renaixement de la música anglesa d’època isabelina, i molt especialment del repertori per a consort of viols , tant des de l’òptica del musicòleg com des de la del músic pràctic Durant els anys trenta i cinquanta formà part de diverses agrupacions musicals dedicades a la música antiga El 1956 fundà el seu propi…

Entre el 1929 i el 1935 estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Riga, on estudià direcció orquestral i composició 1940-44 Compaginà els estudis amb la plaça de violinista que ocupà a l’Orquestra de l’Òpera de Riga, que acabà dirigint del 1944 al 1952 El 1946 guanyà el segon premi del Concurs Nacional de directors soviètics, i dos anys més tard passà a ser director associat de l’Orquestra Simfònica de Leningrad, de la qual fou titular a partir del 1952 Després d’haver realitzat nombroses gires per l’Extrem Orient i…

En tennis fou set vegades campió de Catalunya individual 1904-10 i sis de dobles, amb J de Urruela 1906 i JM Sagnier 1908, 1910, 1911, 1913, 1914 i subcampió d’Espanya 1911 És considerat el millor jugador de la primera època del tennis català i el principal impulsor d’aquest esport a Catalunya Participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i en fou el primer president 1899-1904 Formà part de la directiva de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i de Catalunya precedents de la Federació Catalana de Tennis durant més de trenta anys, i impulsà la creació de l’Associació de…

Primer president del Futbol Club Barcelona, fou elegit en la reunió fundacional del club, el 29 de novembre de 1899, i ratificat en el càrrec en tres assemblees fins que el 25 d’abril de 1901 presentà la dimissió per motius laborals Durant un període, el seu pis del carrer de la Princesa fou utilitzat com a lloc social del club Durant el seu mandat aconseguí que el club tingués per primera vegada camp propi, el camp de l’Hotel Casanovas, inaugurat el 18 de novembre de 1900 Com a jugador, jugava de defensa lateral i disputà el primer partit de la història del Barcelona, el 8 de desembre de…

Arribà al FC Barcelona 1935-38 després de guanyar la Lliga amb el Betis, però la Guerra Civil n’estroncà la trajectòria, tot i que el 1937 encara dirigí l’equip en la seva gira per Mèxic i els Estats Units Amb el Barça guanyà el Campionat de Catalunya 1936, 1938, la Lliga Mediterrània 1937 i la Lliga Catalana 1938

Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya

Treballà sempre a Boston Retratista, practicà un retrat bastant original, en el qual, fonamentant-se en la tècnica del clarobscur, arribava a aprofundir la psicologia dels retratats Conreà també la pintura sobre vidre i el gravat

Pretendent carlí al tron d’Espanya Fill segon de l’infant Carles Maria Isidre Carles V Després de la renúncia a la corona feta pel seu germà, el comte de Montemolín Carles VI, s’erigí en cap de la dinastia carlina i proposà a les corts l’establiment d’un règim més liberal que no el d’Isabel II El seu germà anullà la renúncia en morir aquest 1861 el succeí en les pretensions al tron, però acatà Isabel II Els seus drets dinàstics passaren al seu fill Carles Maria dels Dolors Carles VII

Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog

Fou professor a Manchester 1868-1905 Estudià els fluids i aportà conclusions decisives sobre el comportament dels líquids en els tubs segons llur velocitat, el qual depèn d’un coeficient anomenat nombre de Reynolds Estudià també la lubrificació, les turbines i les bombes centrífugues